El ministre britànic d'Economia, Jeremy Hunt, va anunciar aquest dijous pujades d'impostos a ciutadans i empreses a fi de reduir el deute net en relació al producte interior brut (PIB) per a 2028.

Hunt va rebaixar de 150.000 (171.000 euros) a 125.140 lliures (143.240 euros) el llindar d'ingressos a partir del qual es pagarà la banda més alta de l'impost sobre la renda, del 45%, mentre que congelarà, en lloc d'augmentar-la, la proporció de guanys lliures d'impostos, a fi d'incloure a més contribuents en els pròxims anys.

El ministre conservador també elevarà del 25 al 35% l'impost temporal sobre els beneficis extraordinaris de les empreses de petroli i gas i imposarà una taxa provisional del 45% sobre aquests excedents a les generadores d'energia.

També va congelar en el nivell actual la franja no gravable de les contribucions a la seguretat social i l'impost de transmissions patrimonials, mentre que es reduirà de 2.000 (2.291 euros) a 1.000 lliures (1.145 euros) el 2023 i a 500 (572) el 2024 la dels dividends.

Hunt va anul·lar l'exempció de l'impost de circulació als vehicles elèctrics i augmentarà la taxa sobre els locals comercials.

El ministre planeja també retallades de la despesa pública a fi d'equilibrar les finances estatals i oferir confiança als mercats financers, que es van desestabilitzar després del pla fiscal anunciat el 23 de setembre per l'anterior Govern conservador de Liz Truss.

Hunt va assegurar que la inversió estatal, que inclou ajudes, ara reduïdes, a la factura energètica, continuarà creixent "en termes reals" en els pròxims cinc anys "però a menor ritme", i va assegurar que es prioritzaran els serveis públics bàsics.

Els ministeris hauran de trobar "mesures d'eficiència" per a compensar l'alta inflació, de més d'un 11%, i Defensa tindrà un pressupost equivalent a un 2% del PIB (enfront del 3% promès anteriorment pels "tories").

El pressupost per a cooperació internacional es mantindrà en el 0,5% del PIB introduït en la pandèmia, del 0,7% previ, i el Servei Nacional de Salut (NHS) haurà de buscar estalvis, encara que obtindrà una inversió de 1.000 milions de lliures (1.143 milions d'euros) enguany, al costat de 1.700 milions de lliures (1.943 milions d'euros) per a atenció social.

Hunt va dir que els subsidis socials i les pensions pujaran l'any pròxim un 10,1%, en línia amb la inflació (mesura el setembre passat).

Amb les pujades impositives i la reducció de la despesa, l'Executiu liderat per Rishi Sunak preveu generar 55.000 milions de lliures (uns 63.000 milions d'euros) en els pròxims cinc anys, un objectiu de consolidació fiscal autoimposat que alguns economistes consideren innecessari en propiciar l'austeritat.