Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

José Luis Bonet

«El plantejament del Govern amb els impostos i la no deflactació és inexplicable»

José Luis Bonet, president de la Cambra de Comerç d’Espanya. | EUROPA PRESS

Després de dos mandats al capdavant de la Cambra de Comerç, què n’espera del tercer?

Espero reforçar el sistema de la cambra, que és fonamental per a Espanya, i contribuir al fet que el nostre país, gràcies a les seves empreses, aconsegueixi superar les restes de la crisi financera i immobiliària del 2008, la crisi de la covid i l’angoixa de la guerra d’Ucraïna.

Quin escenari preveu en l’àmbit econòmic?

No és fàcil. Ens ha caigut al damunt la inflació, causada pels que dominen els combustibles fòssils al món i per algun altre també, que han fet caixa, cosa que ha desencadenat un procés que té un punt de provocat. Però crec que això anirà remetent, perquè els bancs centrals estan per la feina i la gent entén que algun sacrifici caldrà fer. Els empresaris també s’hauran d’adaptar, reduint els seus marges de benefici.

Però les pujades de tipus dificulten la tasca de les empreses perquè encareixen el crèdit?

Sens dubte. Però ja veiem que les empreses s’hi adapten. Si poden apujar preus ho fan, però no sempre poden. Al final, tots, les empreses i el món del treball, s’han d’adaptar.

Vostè parla d’adaptar-se, però com s’ha de reaccionar als missatges del Govern central sobre l’empresa, els impostos extraordinaris, les propostes com la de gravar més els supermercats...?

No en soc partidari. Això significa una intervenció artificiosa de l’economia. El plantejament dels impostos i la no deflactació és inexplicable. És que sembla que el Govern actuarà en el seu propi benefici a costa de la gent.

El Govern aprofita la recaptació extra, per exemple de l’IVA, per augmentar els seus ingressos?

No ho ha de fer. Això és carregar el problema sobre la gent. Això és tirar llenya al foc als problemes que té la gent.

Com valora les recents mesures anticrisi del Govern?

L’anàlisi de les mesures adoptades és, en general, positiu, ja que es dirigeixen a aturar la forta pujada del preu dels aliments i tenen un caràcter temporal. La rebaixa de l’IVA, en tot cas, s’hauria d’haver estès a tots els aliments de primera necessitat, inclosos la carn i el peix. En matèria d’energia, també són mesures positives i l’eliminació de la subvenció generalitzada al preu dels carburants també em sembla encertada. Un altre aspecte que va en la línia adequada és la pròrroga fins al 2024 de la moratòria comptable, o el canvi en la llei concursal per agilitzar els processos concursals i evitar embussos pels préstecs avalats per l’ICO. No obstant, encara hi ha llacunes sense resoldre, com la possibilitat d’obtenir una reestructuració d’aquests crèdits quan hi ha acord per part de la majoria dels creditors.

S’ha mostrat crític no només amb les mesures del Govern, sinó també amb el marc polític.

El que dic és que no té sentit que, en el moment en què la gent passa dificultats per aquestes crisis superposades, no hi hagi acord o consens polític. També he dit que, afortunadament, el que va a més és la col·laboració publicoprivada. Quan es té un plantejament com el dels fons europeus, cal fer-lo tirar endavant tots junts. Quan es fa així, funciona, com està passant amb el kit digital, que és on es juga el partit de la digitalització a Espanya. Perquè les grans empreses ja ho tenen fet, però el tema rau ara en les pimes. Per exemple, també hi ha col·laboració en el tema dels Next Generation, que es farà a través de la xarxa bancària.

Però el cas és que hi ha un problema amb els fons europeus. L’Administració és un coll d’ampolla que impedeix que els fons arribin a l’economia real.

Si és que no arriben, alguna cosa falla i cal resoldre-ho. On hi ha cooperació publicoprivada, això està funcionant. I les administracions han de comptar amb els instruments idonis per arribar a les empreses. I aquests instruments quins són? Les cambres, per descomptat, les patronals, els bancs... L’Administració no arriba per si sola a les empreses.

La digitalització de les pimes és un gran repte, però en el teixit empresarial hi ha també molta micropime, amb poca capacitat d’inversió.

Ho veig d’una altra manera. Perquè està tenint èxit el kit digital? Perquè els empresaris s’han adonat que o ho fan o es queden fora. Per a mi, el factor primordial de superar les crisis i fer un salt cap endavant és l’ànim dels empresaris, la voluntat de lluitar. Hi ha una connexió sine qua non, que és l’estabilitat, Espanya com a país segur. Aquest és un sistema d’economia social de mercat o de capitalisme mixt, amb l’Estat del benestar, en què el motor és l’empresa. I aquest és el millor o el menys dolent dels sistemes. A Espanya li ha anat bé. El que ha passat a Espanya en els últims 45 anys és un fet extraordinàriament positiu i ha passat en benefici de la gent.

Però el marc institucional està en qüestió, fins i tot des del mateix Govern.

Crec que el poble espanyol no es deixarà arrabassar aquest actiu. I qualsevol plantejament electoral en què es posi en qüestió el sistema que tenim perdrà. El poble espanyol té molt de sentit comú.

Creu que la tasca de l’empresari està prou valorada?

No, no, no. Jo soc un àvid lector de diaris. I l’escenari l’ocupen justament els que estan en la línia de negació del que jo estic dient. I això com s’entén? No negaré que hi ha una part de culpa dels que estem protagonitzant institucionalment el sistema. I això és una assignatura pendent.

Compartir l'article

stats