El Col·legi d'Administradors de Finques de Girona veu un "error" la nova Llei d'ocupacions que exclou les comunitats

Denuncia que en molts casos significa "perdre l'oportunitat de recuperar una bona convivència"

ACN

El Col·legi d'Administradors de Finques de Girona (CAFGI) ha manifestat el seu desacord davant la modificació en la Llei d'ocupacions aprovada aquest dimecres passat pel Parlament de Catalunya. La nova normativa estableix que les comunitats de propietaris i propietàries queden excloses de la potestat d'actuar en cas d'ocupacions d'immobles. El secretari del CAFGI i advocat, Josep Comas, considera que "excloure les comunitats de propietaris d'aquesta llei significa perdre l'oportunitat que moltes recuperin una bona convivència". Comas ha detallat que les comunitats són "les primeres a gestionar el problema que representen les ocupacions il·legals".

El secretari del CAFGI afirma que és important mantenir aquest paper de mediador per "restablir la convivència, actuant davant de situacions que generen conflictes veïnals, desordres públics, connexions il·legals als subministraments amb perill d'incendi o, fins i tot, en ocupacions on l'immoble s'usa per fets delictius".

És en aquesta línia que el CAFGI veu un "error" privar les comunitats de propietaris i propietàries d'intervenir a l'hora de posar fre a l'ocupació, deixant que aquesta gestió quedi únicament en mans dels ajuntaments. Al·leguen que cal poder-hi intervenir perquè es tracta d'una "problemàtica greu de convivència, que genera malestar i preocupació al veïnat".

"El que preocupa a les comunitats de propietaris no és qui ocupa l'habitatge; sinó les molèsties i els actes contraris a la convivència normal en l'edifici", expliquen des del Col·legi d'Administradors de Finques de Girona. Consideren que no evitar aquestes ocupacions "posa moltes vegades a la resta de veïns i veïnes en perill" perquè els habitatges ocupats "solen no disposar de subministraments o bé són connexions modificades i precàries".

El CAFGI lamenta també "com ha quedat redactada la llei" perquè, segons defensa, "deixa com a única via per a les comunitats pressionar els ajuntaments perquè siguin aquests els que puguin actuar davant la problemàtica, amb el risc que això suposa".