Les falsificacions es recuperen: la UE incauta 86 milions d’articles

L’Observatori de l’Oficina de Protecció de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (Euipo) ha publicat un informe sobre les dades de productes falsificats detectats a les seves fronteres. L’estudi demostra que la reactivació de l’economia, després de la pandèmia de covid-19, ha portat a la recuperació en molts àmbits, entre ells, el tràfic d’articles il·legals. El 2021, l’Europol i les forces de seguretat frontereres van confiscar aproximadament 86 milions d’articles, cosa que suposa un augment del 31% en comparació amb el 2020 (66 milions).

Les cinc categories més comunes de productes confiscats van ser material d’embalatge i paqueteria (19,6%), cigarrets (14,8%), etiquetes i adhesius (9,5%), roba (5%) i joguines (4,2%). Aquests articles representen més del 53% dels productes registrats. Pel que fa al valor estimat, l’Euipo calcula que arriba als 1.900 milions d’euros, cosa que curiosament significa que es van mantenir els resultats respecte l’exercici anterior (un 3% menys), malgrat l’augment del nombre d’articles. En resum, i segons el portaveu de l’Euipo, Julio Laporta, les dades «són molt preocupants, si bé posen en relleu els esforços dels països de la UE per frenar el tràfic de productes falsificats».

Llavors, què ha canviat amb la pandèmia? Principalment, el fet que els traficants cada cop són més destres trossejant els seus productes. Els ports, grans punts de detecció de les mercaderies falsificades, han vist com els contenidors són blancs a la diana de l’Europol i és millor enviar per una banda les etiquetes i per l’altra els productes. Al cap i a la fi, una samarreta blanca és una samarreta blanca i ningú pot aturar aquest palet.

«El preocupant és el que significa en termes de falsificació. Cada un d’aquests embalatges o etiquetes estava previst per ser col·locat en un producte que probablement va passar la frontera sense problemes per no tenir la marca i/o l’embalatge falsificat. Aquesta tendència d’enviar els productes sense marques i els embalatges o etiquetes per separat és preocupant, ja que, en cas de parar les etiquetes a la frontera, la resta del carregament, sense marques, no serà confiscat i, per tant, el risc per als falsificadors és molt menor», explica.

Una altra de les novetats respecte l’aturada que va suposar la covid és que han aparegut algunes categories noves, tot i que no en les primeres posicions. És el cas dels aparells d’àudio i vídeo, els tèxtils, els perfums i cosmètics, i altres articles per a la cura del cos.

Finalment, i tot i que és aviat per parlar de pauta, l’observatori detecta que el comerç electrònic s’ha convertit en un nou canal de preocupació. Amb la crisi sanitària, les plataformes online s’han convertit en un canal recurrent. Des de l’Euipo s’està treballant per aturar el més aviat possible el que sens dubte són fraus als consumidors amb acords amb els gegants del comerç electrònic. «Publiquem aquest tipus d’estudis precisament per advertir els ciutadans dels riscos i els danys que suposen les falsificacions, bé s’adquireixin als canals de venda físics o via online. Algunes pautes bàsiques en el comerç electrònic són comprar sempre a llocs web de confiança, acreditats, buscar opinions i ressenyes d’usuaris recents i verificar que els mètodes de pagament són fiables», afirma Laporta, mentre enumera accions que s’han portat a terme en col·laboració amb els països de la Unió Europea.

La Xina, la gran font

Però tot sembla una broma si tenim en compte que la font del problema està més que localitzada. Els volums mostren que la Xina ocupa el primer lloc (70%), seguida de Turquia (9,26%) i Hong Kong (6,41%). El gegant asiàtic és el principal país de procedència de la majoria dels productes falsificats, representen un valor superior als 298 milions. L’embalatge és el més gran i, en casos com la joguina, aquest percentatge arriba al 90%.

Les autoritats reconeixen que la detecció és una tasca complicada, perquè els dolents també aprenen. Laporta fa una observació en aquest punt: «Alguns consumidors són enganyats, mentre que d’altres compren falsificacions intencionadament». Segons l’últim Baròmetre de la propietat intel·lectual entre els joves, el 37% dels europeus van comprar productes falsificats a propòsit a l’exercici del 2021. A Espanya, aquesta dada va pujar fins al 45% dels joves.

Subscriu-te per seguir llegint