Les comarques gironines lideren el creixement econòmic a Catalunya

L’economia gironina va liderar la recuperació a Catalunya l’any 2022. Segons dades de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA presentat ahir, el valor afegit brut (VAB) de la província de Girona va augmentar un 6,5% l’any passat, gairebé un punt més que la mitjana catalana i per davant de l’evolució experimentada a Barcelona (+5,6%), Tarragona (5,1%) i Lleida (3,1%).

Només set de les 42 comarques catalanes ja van aconseguir el 2022 recuperar o superar el nivell que tenien abans del 2019, l’any previ a l’esclat de la pandèmia de la covid. Es tracta del Baix Llobregat (+1,5 %) i Osona (+0,1%), en el cas de la província de Barcelona; del Montsià (+2,8 %) i el Baix Ebre (+1,7 %), al de Tarragona; i del Gironès (+2 %), la Garrotxa (+1,6 %) i el Pla de l’Estany (+1,5 %), en el cas de la província de Girona, mentre que cap comarca de Lleida no va aconseguir superar el 2022 el nivell de PIB que tenia el 2019.

El Barcelonès (-0,4 %), la comarca la capital de la qual és Barcelona, es va quedar a les portes d’aconseguir-ho, mentre que la mitjana de les 42 comarques es va situar un punt percentual per sota del nivell de PIB previ a la covid.

Tot i això, el director d’aquest estudi, el gironí Josep Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada a la UAB, va ressaltar que en termes d’ocupació les comarques catalanes van aconseguir recuperar el 2022 els nivells del 2019, i que en termes de PIB el gruix de les comarques ho acabarà aconseguint aquest 2023.

Oliver va recordar que al llarg de 2022 l’economia catalana va créixer més d’un 5% en termes de PIB, de manera que la positiva evolució aconseguida el 2021 i el 2022 gairebé va aconseguir compensar la caiguda patida durant el 2020.

Pes dels serveis personals

Com que el turisme té un fort pes en l’economia catalana, la caiguda del PIB durant el 2020, com a conseqüència de la covid, va ser més acusada (11,9 %) a Catalunya que en altres regions rellevants de l’Eurozona, però alhora la recuperació també va ser més vigorosa el 2022.

No en va, l’estudi ressalta que els anomenats serveis personals privats, és a dir, el comerç, el transport, l’hostaleria o bé les activitats recreatives i de lleure, moltes lligades al turisme, van tenir un pes el 2022 del 36,4 % sobre l’ocupació en el cas de Catalunya, davant del 23,4 % que suposen a regions com Baden-Württemberg.

En aquest punt, el catedràtic d’Ecoomia de la UAB va alertar que «no seria bo» que aquest tipus d’activitats superessin aquest percentatge, perquè la dependència de Catalunya d’aquest tipus de serveis ja és «excessiva».

D’altra banda, si bé Catalunya encara estava l’any passat per sota del 2019 en pernoctacions hoteleres, en visitants estrangers i també trànsit aeroportuari, aquest 5,5 % d’augment del PIB aconseguit el 2022 es va sustentar en l’estrebada de les exportacions, a la recuperació tant dels serveis privats personals -que van aportar un 40% de creixement del PIB, ha dit Oliver- i d’altres serveis productius.

Exportacions a l'alça

En el cas de les exportacions, Oliver va apuntar que van aconseguir el 2022 un màxim històric, amb uns 95.000 milions, fet que suposa un 35,1% del PIB, un nivell inèdit i molt superior al 29 % de pes que tenien el 2019.

De cara al 2023, es preveu un altre rècord del sector exterior: creixaran al voltant d’un 5% aquest 2023 i se situaran per primera vegada al voltant dels 100.000 milions d’euros, segons les estimacions d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del departament d’Empresa i Treball. Es tracta de la xifra més alta de la sèrie històrica, que comença l’any 1993. 

El creixement del sector serveis a Catalunya l’any passat, que va superar el nivell del 2019, va fer que les comarques de muntanya (+7,6 %), l’àrea metropolitana de Barcelona (+5,8 %) i l’eix comarcal de Girona (+6,5 %) lideressin el creixement de l’economia catalana el 2022.

En canvi, les comarques del Pla de Lleida (+2,5%), del Camp de Tarragona (+5,4%), les terres de l’Ebre (+4,2 %) i les comarques centrals de Catalunya (+3,3 %) van registrar increments una mica més baixos, encara que també significatius.

Pel que fa a la indústria, el 2022 va ser un any negatiu per a tots els eixos territorials de Catalunya, i on menys va caure el PIB indústria va ser a les terres de l’Ebre (-0,2 %) i a l’àrea metropolitana (-2,2 %). 

El pes que té l’agricultura a Lleida explica que aquesta demarcació fos la que menys va créixer durant el 2022 en relació amb l’any anterior. El sector primari va registrar una davallada del 22,9% a Lleida, un 19,8% a les comarques centrals i un 14,5% a Tarragona. La menor caiguda va ser a Girona (-2%) i les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona. Al conjunt de Catalunya va caure un 13,9%.

Pel que fa al procés de recuperació del PIB als diferents eixos territorials, l’àrea metropolitana es va quedar el 2022 a les portes d’aconseguir el PIB previ a la pandèmia, en situar-se un 0,5 % per sota, gairebé al mateix nivell que les terres de l’Ebre (-0,4 %).

En canvi, les comarques del Pla de Lleida (-2,6 %), les del Camp de Tarragona (-4,5 %), les Comarques Centrals (-1,6 %), les de muntanya (-6 %) o les de Girona (-1,5 %) estan una mica més lluny d’assolir els nivells precovid.

Oliver es va mostrar optimista respecte a l’embranzida del consum privat i ha dit que tampoc aquest 2023 es veuen signes d’una «gran recessió» a curt termini, sinó que l’economia catalana segueix aguantant. «Hi ha tants accidents que poden succeir que no vull esquivar-los, però en termes estrictament econòmics estem raonablement aguantant a una situació que a Europa és difícil», va sentenciar.