La xacra dels accidents laborals: almenys un gironí mor cada mes

La xacra de la sinistralitat laboral continua castigant les comarques gironines tot i que ho fa amb menys contundència que fa un any. De gener a novembre es van registrar fins a 11.094 accidents laborals amb baixa a la província, 741 menys que un any enrere en el mateix període, una xifra que traslladada a percentatge suposa un 6,2% menys, segons les dades del Ministeri de Treball i Economia Social. 

D’aquest total d’accidents que es van registrar en els primers deu mesos de l’any a Girona, 9.761 es van produir al mateix centre de treball dels afectats i 1.333 més van tenir lloc en el trajecte d’anada o tornada cap a aquests, en el que es coneix com a accidents «in itinere».

En funció de la seva gravetat, la immensa majoria -10.997- van ser catalogats com a lleus pels serveis mèdics de les mútues corresponents, fet que suposa un 6,3% menys que fa un any. D’altra banda, només 85 es van considerar greus, tot i que aquesta xifra s’incrementa un 13,3% respecte a la registrada en el mateix període del 2022. A més, a la baixada general de la sinistralitat laboral a les comarques gironines, cal sumar que la xifra de morts s’ha reduït des dels 15 que es van produir en els onze primers mesos del 2022, a 12 des de començament d’exercici del 2023, segons les darreres dades publicades pel Ministeri de Treball i Economia Social. 

El nombre de sinistres dels treballadors autònoms de la província és fins a disset vegades més baix que el dels assalariats, segons les dades del Govern espanyol. En concret, els professionals per compte propi van declarar de gener a novembre 607 accidents laborals davant dels 10.487 dels treballadors assalariats.

Un operari resulta ferit en caure d'uns 5 metres en una obra a Platja d'Aro

A tot Espanya, des de gener fins a novembre els accidents laborals van causar 664 morts, 106 menys o un descens del 13,8% enfront del mateix període del 2022. D’aquests accidents mortals, 535 van ser a la jornada de treball, 98 menys que en el mateix període de l’exercici anterior, mentre que 35 van ser en desplaçaments a la feina.

Per sectors, els serveis van acaparar el nombre més gran d’accidents mortals en jornada amb 253, 46 menys; seguit de la construcció, amb 120, un descens de 19. La causa principal va ser infarts i vessaments cerebrals amb 226 morts, 38 menys que l’any previ.

Dades «invisibilitzades»

Malgrat la caiguda del nombre d’accidents laborals a la demarcació, la secretaria general de CCOO a les comarques gironines, Belén López, es manté a l’expectativa a l’espera de les dades de tancament d’any. «Aquesta reducció del nombre d’accidents s’haurà de veure si es manté a finals d’any i caldrà veure la taxa d’incidència, perquè malgrat que pot reduir-se el nombre d’accidents aquesta pot créixer», afirma.

Per la seva banda, Maxi Rica, secretari general d’UGT a Girona, diu que les dades «són positives com a números absoluts», però darrere d’aquestes hi ha «aspectes invisibilitzats», com «patologies mentals, que passen com a malalties comunes». «Les mútues d’una manera generalitzada traspassen tot el pes com a malaltia comuna i no com a malalties professionals», diu. Així, assegura que «amaguen una realitat, que són les càrregues de treball, cada vegada més fortes, i que, especialment després de la pandèmia hi ha un increment important d’algunes patologies, com les mentals.

Subscriu-te per seguir llegint