La indústria làctia i els ramaders negocien sobre el preu de la llet

Amb l'arribada del mes d'abril, molts ramaders de certes comunitats autònomes estan veient com la indústria làctia vol abaixar el preu de la llet. Ramaders de boví i indústria làctia es troben immersos en una nova negociació de contractes per al pròxim trimestre (abril-juny). En els primers contactes que han tingut, la indústria làctia torna a la càrrega i anuncia baixades generalitzades al preu de 3 cèntims per quilogram.

Aquesta nova reducció es justifica per un excés de producció de llet, per la disminució del consum de productes lactis i per l'entrada de llet i derivats des d'altres països comunitaris a preus inferiors als del mercat nacional. Les associacions consideren que la baixada que es vol imposar és desproporcionada i injustificada, per la qual cosa s'oposen fermament.

Les dades contradiuen l'argument de la indústria de l'augment de producció: Espanya va tancar el 2023 amb una producció similar a la de l'any 2022, mentre que a certes comunitats va tornar a caure per segon any consecutiu i amb una taxa d'abandonament d'explotacions del 8%, xifra superior a la mitjana estatal. Des del 2015, el nombre d'explotacions s'ha reduït a la meitat.

L'exemple de Galícia

Per exemple, a Galícia la indústria làctia vol abaixar els preus. Aquests dies, els ramaders gallecs estan rebent els nous contractes de compra amb baixades per al preu d'abril entre 2 i 4 cèntims per litre depenent de l'empresa. La Federació Rural Gallega (FRUGA) considera que aquestes reduccions no es deuen al fet que hagin baixat els costos de producció (que no ho han fet), sinó que responen únicament i exclusivament a interessos de les mateixes indústries i a operacions especulatives al mercat mundial amb derivats lactis i llet spot.

A més, ja no és només la baixada que vol imposar la indústria, sinó el desemparament en què es troba el ramader. Les empreses recol·lectores envien el contracte a les explotacions a través dels transportistes que recullen la llet, per la qual cosa al ramader no li queda més remei que signar el contracte o que li deixin de recollir la llet. El ramader no té cap poder de negociació, per la qual cosa, segons la meva opinió, el Ministeri d'Agricultura no pot mirar cap a una altra banda.