La UdG: 30 anys evolucionant de forma «extraordinària»

Trenta anys donen per molt. De tenir uns 6.000 i escaig d’estudiants a tenir-ne més de 15.000, d’una superfície de 32.249 metres quadrats a multiplicar-la per cinc (161.492 metres quadrats), o de tenir un pressupost de menys d’un milió d’euros a tenir-ne un de 106 milions. La Universitat de Girona es va crear el 12 de desembre de 1991 i a partir de llavors ha anat evolucionant. Amb motiu del 30è aniversari es van fer diferents celebracions durant el curs 2021-2022 i l’exposició que es pot veure des de fa uns dies a la seu de rectorat és el «colofó» a aquesta efemèride, que «valora el que ha representat l’evolució extraordinària que ha experimentat la universitat durant aquests trenta anys», afirmava el rector, Quim Salvi.

Durant aquestes tres dècades la UdG s’ha caracteritzat per tenir dos segells molt identitaris. «El que més es valora de la UdG és la proximitat», diu Salvi, perquè té un «model pedagògic diferenciat, amb una relació molt propera entre el professorat i l’estudiantat». «Molts estudiants diuen que volen estudiar aquí perquè no seran un número, sinó que et coneixerà tothom», assenyalava el rector.

L’altre tret molt característic és el de territori, «amb una implicació amb el desenvolupament sociocultural i socioeconòmic». Salvi destaca que la UdG és «la universitat de totes les viles i pobles de la demarcació de Girona», i això es pot veure en la cinquantena de càtedres repartides per tota la comarca. A part, també destaquen els campus sectorials, «que permet anar a captar recursos de desenvolupament territorial de la Unió Europea» i s’han recaptat més de 20 milions. El rector també fa una menció a part al Parc Científic i Tecnològic, que ha tingut una gran evolució i ha estat molt importat per la institució.

Pensant en el futur

«Hem governat en els últims anys pensant en la universitat del 2023», explicava Salvi. Per això, «s’han desenvolupat plans que tindran transcendència més enllà del que és un mandat». És en aquest sentit que, ara per ara, el repte principal de la UdG es treballar «intensament» en un model educatiu i pedagògic «pels pròxims anys». Ja fa dos anys que treballen en aquest àmbit i que aquest 2023 s’obrirà a la comunitat universitària.

«Entomem la transformació del nou model educatiu», afirmava. El rector declara que aquest model no ha existit mai al centre acadèmic des que es va fundar el 1991. Ara, el model pedagògic «que vol tenir la UdG en els pròxims anys» veurà la llum. En ell es desplegaran conceptes com les metodologies docents amb les quals la institució vol focalitzar l’aprenentatge, l’adaptació a les noves tecnologies i com es poden adaptar a les aules, com s’organitza l’ensenyament o que demana la societat al centre, entre altres.

A part d’aquest objectiu, «el més important», la UdG també està focalitzada en altres aspectes de cara al futur, com és el Pla d’Ambientalització que es va aprovar l’any passat i que pretén adaptar la institució al canvi climàtic o també fer alguns canvis en la formació al llarg de la vida.

L’afecte de la pandèmia

Amb l’esclat de la pandèmia el març de 2020, la UdG va passar per un moment delicat. La incertesa de saber com es farien les classes o els exàmens sobrevolava per sobre dels caps del professorat i l’estudiantat. Moltes classes telemàtiques i moltes hores davant l’ordinador van ser la millor solució. Ara, «a nivell pedagògic estem 100% recuperats quant a presencialitat», destacava Quim Salvi.

Tanamteix, hi ha un altre factor a tenir en compte, del qual «no estem recuperats». Es tracta de les «qüestions més emocionals que la pandèmia ha provocat a les persones». El rector explica que hi ha estudiants, sobretot els més joves, que encara tenen alguns problemes de trastorns, siguin de conducta o alimentaris. «La UdG ho ha notat i els estudiants demanen atenció psicològica». Així, «hem reforçat l’atenció psicològica pensant amb els estudiants», conclou Salvi.

Subscriu-te per seguir llegint