Els graduats en FP Dual treballen més dies i guanyen un 28% més

Un estudi de l’Observatori Social de la Fundació ‘La Caixa’ conclou que aquesta modalitat, en comparació amb els cicles formatius presencials, facilita la inserció laboral dels joves al mercat

Un programa d’FP Dual d’electrònica a Girona, en una imatge d’arxiu.

Un programa d’FP Dual d’electrònica a Girona, en una imatge d’arxiu. / MARC MARTI FONT

Meritxell Comas

Meritxell Comas

Els graduats en Formació Professional Dual de Grau Superior que han cursat els seus estudis a Catalunya treballen més dies l’any i, per tant, guanyen un 28% més que els titulats en FP presencial durant el seu primer any al mercat laboral. Es tracta d’un model educatiu, el Dual, que permet que els estudiants passin més temps com a aprenents en empreses que en l’FP presencial, i en què les mateixes empreses s’ocupen d’una part de la formació.

Aquesta és una de les conclusions de l’estudi 'L’impacte de la formació professional dual en la inserció laboral a Catalunya', de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, que han dut a terme els investigadors Samuel Bentolila, del Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI); Caterina Calsamiglia, de l’Institut d’Economia Política i Governament (IPEG), i Marcel Jansen, de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). «El fet que els graduats d’FP Dual no obtinguin un salari diari significativament més alt que els graduats en la modalitat d’FP presencial suggereix que l’avantatge dels primers s’explica sobretot per haver tingut un contacte més llarg i estret amb el món laboral», detalla Samuel Bentolila, professor d’Economia al Centre d’Estudis Monetaris i Financers i coautor de l’estudi.

Després d’avaluar diverses dimensions de l’acompliment laboral dels joves graduats en FP superior durant els 12 mesos posteriors a la seva graduació, els investigadors han observat que les diferències entre totes dues modalitats constaten més ocupabilitat després de cursar una FP Dual, en la qual els estudiants duen a terme pràctiques remunerades en empreses que poden arribar a un any de durada, mentre que en l’FP presencial les pràctiques, habitualment no remunerades, acostumen a allargar-se només un trimestre.

L’estudi apunta que els graduats en FP Dual treballen 27 dies més l’any, o dit d’una altra manera, un 14 % més. «Tradicionalment al nostre país, la inserció laboral dels joves és molt difícil i les taxes d’ocupació són baixes», assenyala Bentolila, que afegeix que «aquests resultats indiquen que l’FP Dual fa més fàcil aquesta inserció perquè els estudiants estan més familiaritzats amb el món del treball».

En la investigació, per a tenir en compte el treball a temps parcial, s’han analitzat els dies treballats equivalents a una jornada completa i, segons aquesta definició, es mostra la «baixa intensitat del treball» dels joves graduats en FP superior durant el seu primer any al mercat laboral: 168 dies, és a dir, el 46% de 365 dies. En el cas de l’FP Dual, la xifra arriba als 204 dies, mentre que en la modalitat presencial són 163 dies, amb una diferència de 41 dies, un 25% més en la modalitat l’FP Dual.

En segon lloc, constata que l’11,1% dels graduats en FP Dual no treballen durant el primer any, en comparació amb el 10,3% de l’FP presencial. En restringir l’anàlisi als que treballen, els investigadors observen que els graduats en FP Dual tenen una probabilitat més baixa de treballar a temps parcial (20 punts percentuals menys) i una probabilitat més alta de signar un contracte indefinit (5 punts percentuals més).

Per a dur a terme aquest estudi, els investigadors s’han basat en una mostra de 18.195 graduats de cicles formatius d’FP superior en les modalitats Dual i presencial a Catalunya durant els cursos 2017-2018 i 2018-2019. D’aquests, 2.147 es van graduar en la modalitat d’FP Dual i 16.048, en la presencial. Després d’analitzar els perfils dels titulats en els dos casos, els investigadors han conclòs que, entre els graduats d’FP Dual, la proporció de dones és menor (el 44% davant del 50% de la modalitat presencial), i la fracció de nascuts fora d’Espanya, una mica superior (el 8% davant del 7% de la presencial). També tenen més experiència laboral prèvia a l’inici dels estudis. A més, l’estudi remarca que l’FP Dual s’imparteix més sovint en centres públics que en privats, en comparació amb l’FP presencial. 

Tot i que els graduats en FP Dual treballen, de mitjana, més dies l’any, els investigadors de l’estudi afirmen que no és una variable uniforme entre tots els cicles formatius. Així, els graduats en FP Dual de cicles com Electromedicina Clínica, Prevenció de Riscos Professionals, Paisatgisme i Medi Rural, Fabricació de Productes Farmacèutics i Biotecnològics o Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat treballen més dies a temps complet. En canvi, aquesta diferència amb els graduats en la modalitat d’FP presencial es redueix en cicles com Química Industrial, Estilisme i Direcció de Perruqueria, o Disseny i Mobiliari, entre d’altres.

Catalunya, per sobre la mitjana

Des que es va introduir l’any 2012, l’FP Dual superior ha registrat un lent creixement a Espanya. Així, durant el curs 2020-2021, la mitjana d’alumnes matriculats en aquesta modalitat arreu de l’Estat espanyol es va situar en el 5,5%, lluny del 10% assolit a Catalunya i del 8% registrat a Madrid

Amb l’arribada del curs 2023-2024, es podria observar un nou escenari amb l’entrada en vigor de la Llei orgànica 3/2022, de 31 de març, la qual ha reestructurat l’FP a Espanya perquè tots els cicles tinguin un caràcter dual entre el centre i l’empresa, mesura que s’aplicarà de manera gradual. També s’ampliarà la durada de la formació a l’empresa, que podrà ser més llarga (FP intensiva) o més curta (FP general).

«Els resultats d’aquesta investigació, que són encara preliminars, indiquen que l’FP Dual facilita la inserció laboral dels joves, els quals aconsegueixen treballar més dies a l’inici de la seva vida laboral. En aquest sentit, són favorables a la idea principal que ha motivat la nova llei, és a dir, a l’augment del pes relatiu de la formació a l’empresa en els estudis d’FP», conclou Samuel Bentolila.

Subscriu-te per seguir llegint