Millora la taxa d’ocupació entre acabats de graduar

La taxa d’ocupació entre les persones que recentment surten de la universitat o d’un grau superior d’FP a Espanya és la més alta des de 2008, quan la caiguda de Goldman Sachs i l’esclat de la bombolla immobiliària van iniciar un dels majors èxodes juvenils de la història recent. Aleshores milers de novells van haver de tocar el dos i, seguint el camí de la generació dels seus avis, posar rumb a Alemanya, el Regne Unit o França, entre altres, per a buscar-se la vida i les oportunitats que les empreses espanyoles o l’Administració no els brindaven.

D’aquella «mobilitat exterior», com la va batejar eufemísticament la llavors ministra d’Ocupació del PP, Fátima Báñez (avui a la CEOE), s’ha passat als rècords d’ocupació actuals, que han disparat la taxa d’inserció dels acabats de graduar fins al 79,1%, lleugerament per sota de la mitjana europea i el percentatge més alt en 15 anys, segons les dades actualitzades recentment per Eurostat.

Els graduats en FP Dual treballen més dies i guanyen un 28% més

L’esclat de la bombolla immobiliària va ser un cop dur per a la majoria, però especialment per als ‘millenials’, una generació que tot just estava apropant-se al mercat laboral i va ser condemnada a vagar pel desert de la Gran Recessió o guanyar-se la vida fora. La taxa d’ocupació dels acabats de diplomar va anar caient fins a un mínim històric del 59%, el 2013.

I, paral·lelament, la taxa d’atur entre els menors de 34 anys -la franja amb la qual Eurostat mesura la inserció dels recentment graduats- va anar pujant. El 2013 es va arribar al pic de més gent d’aquesta edat a l’atur, el 35,2%. Entre els menors de 25 anys la desocupació va arribar a escalar fins al 55,5%. És a dir, hi havia més joves buscant feina que treballant. Avui, entre els menors de 34 anys, acabin de graduar-se o no, l’atur és del 16,5% i entre els menors de 25 anys, del 27,9%. Xifres encara molt altes si es comparen amb els estàndards, però la meitat que durant la Gran Recessió.

Més ocupats i, en general, amb condicions més estables. Després de l’última reforma laboral aprovada el 2021, les taxes de temporalitat entre els joves, si bé continuen sent altes, s’han moderat. En 2013, durant el pic de la Gran Recessió, la temporalitat era del 46,5% entre els menors de 30 anys; avui és del 32,2%, segons les últimes dades de l’enquesta de població activa (EPA) de l’INE.

Espanya ha anat millorant la seva taxa d’ocupació entre els acabats de graduar fins arribar a un nivell proper a la mitjana europea, que el 2022 es va situar en el 82,4%, tan sols tres punts per sobre de l’espanyola.

Aquest còctel de major estabilitat i més ocupació entre els novells explica, entre altres, l’actual tendència a la baixa de la por a perdre aquesta ocupació. Això té efectes sobre el consum i estimula l’economia. Segons destaca el Banc d’Espanya en un informe publicat a finals de juliol, les rendes baixes i els més joves estan contribuint més intensament a la despesa total, ja que no estalvien preventivament per la por de ser acomiadats.

Lluny d’Alemanya, igual que França

Espanya ha anat millorant la seva taxa d’ocupació entre els acabats de graduar fins arribar a un nivell proper a la mitjana europea, que el 2022 es va situar en el 82,4%, tan sols tres punts per sobre de l’espanyola. Lluny queden les taxes d’Alemanya, que amb el 92,2% està, de facto, instal·lada en la plena ocupació.

Les xifres espanyoles s’assemblen més a les de França o els països nòrdics que no als del sud.

Malgrat això, les xifres espanyoles s’assemblen més a les de França o els països nòrdics que no als del sud, perquè Grècia o Itàlia, per exemple, registren taxes d’ocupació entre els recentment graduats uns 15 punts per sota de la mitjana espanyola i de les més baixes del continent.

Subscriu-te per seguir llegint