El Govern en funcions de Pedro Sánchez analitza si pot ser objecte de recurs davant el Tribunal Constitucional la proposició no de llei de Vox aprovada dijous a l'Assemblea de Madrid amb el suport de PP i Cs, que insta l'Executiu a il·legalitzar els partits independentistes «que atemptin contra la unitat d'Espanya». Una iniciativa no vinculant que el cap de l'Executiu en funcions, Pedro Sánchez, veu «preocupant», i que reflecteix que la «ultradreta» està «arrossegant» PP i Ciutadans en aquest discurs «contrari a la Constitució i la Transició».
Sánchez va defensar que de la mateixa forma que el Govern ha impugnat resolucions del Parlament de Catalunya que contravenen sentències del Constitucional o que «excedeixen les competències» catalanes, ha de ser «igual de contundent i proporcional» quan un Parlament plantegi la il·legalització de partits «perquè ho digui la ultradreta». «Veurem si hi ha base legal, i si n'hi ha, no tingui cap dubte que impugnarem aquesta resolució», va explicar.
La iniciativa -aprovada tot i que inicialment PP i Ciutadans no havien confirmat el seu suport- va derivar en encreuament de declaracions entre els partits. El PP es va remetre al contingut de la Llei de Partits Polítics per justificar el seu suport a la moció de Vox, quelcom que el mateix líder del partit, Pablo Casado, ja havia demanat a Pedro Sánchez el 16 d'octubre a La Moncloa, després dels primers disturbis a Catalunya, en plantejar-li que estudiés l'aplicació d'aquesta norma.
Així, mentre la número dos dels populars al Congrés, Ana Pastor, advertia a Sánchez que és el Tribunal Suprem el que pren les decisions sobre la il·legalització dels partits, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, defensava la proposta argumentant que els parlaments han de poder demanar al Congrés mesures perquè polítics que «encoratgen grups terroristes com els CDRs» no arribin a les institucions.
Per la seva banda, Ciutadans va matisar el seu suport a la iniciativa i el seu secretari general, José Manuel Villegas, va assenyalar que la seva formació no sol·licitarà aquesta mesura al Congrés dels Diputats. El líder de Cs, Albert Rivera, va defensar que a Espanya es pot «ser independentista, liberal, conservador, socialista i fins i tot comunista», però «no es pot ser violent i rebre diners públics», va afirmar, fent referència expressament a la CUP i a la seva organització juvenil Arran.
El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va qualificar de «foc d'artifici electoralista» la resolució que van aprovar Vox, PP i Ciutadans a l'Assemblea de Madrid. En una entrevista a La Sexta, Iglesias va comparar això amb posar banderes d'Espanya «molt grans» a Madrid, i va assenyalar que el parlament madrileny pot dir el que vulgui, però va advertir que «la gent està cansada que li prenguin el pèl» i el que volen és que els polítics solucionin els seus problemes.
El candidat de Més País a la Presidència de Govern, Íñigo Errejón, va replicar a Pedro Sánchez que el que cal fer és portar Vox «a l'oposició». Errejón va retreure al PP i Ciutadans que «no només callessin» davant d'aquesta proposta, sinó que van votar amb Vox, i va criticar la «complicitat vergonyosa i vergonyant» d'aquestes dues formacions per donar suport a «la prohibició de la gent que no està d'acord amb ells». Va avisar que el que va fer «l'extrema dreta covarda» amb la «complicitat vergonyant» de PP i Cs a l'Assemblea de Madrid està «marcant el camí» i és l'«avançament» del que volen fer a Espanya.
El líder del PSC, Miquel Iceta, va advertir que «no es pot intentar esborrar del mapa qui no pensa com tu», mentre que Laura Borràs, candidata de JxCat, va qualificar d'«hipòcrita» Sánchez per estudiar un recurs a una proposta de tres partits amb els quals «flirteja».
