Les eleccions municipals a Roses s'afronten amb vuit candidatures, poques cares noves al capdavant dels partits, i l'esperança de les formacions de treure de l'alcaldia Montse Mindan (Junts per Roses), que als anteriors comicis va obtenir uns mal resultats que la van deixar amb només cinc dels disset regidors i obligada a buscar acords. Ha governat amb Gent del Poble sense majoria absoluta.
Junts i ERC i aconseguiran l'alcaldia o els votants donaran més confiança al govern actual. El top manta, la mobilitat i l'aparcament són els principals temes de debat.
Junts per Roses, ERC, PSC, PP i Cs repeteixen candidat. Gent del Poble renova i l'encapçala l'actual número 2, Fèlix Llorens. Es presenten per primer cop Lliures, amb el conegut empresari vinculat al sector pesquer des de fa cinc generacions Pere Gotanegra. Apareix també Som Identitaris, el partit fundat per Josep Anglada, el polític de Vic que va crear l'extinta Plataforma Per Catalunya (PxC). El candidat, José Antonio Blázquez -el 2015 es va presentar amb una altra formació-, és qui va denunciar l'alcaldessa per haver donat suport al referèndum.
La pugna per l'alcaldia sembla que estarà de nou entre ERC i Junts. Els republicans van aconseguir el 2015 el seu millor resultat amb quatre regidors. Ara, el candidat, Joan Plana, té clar que «la intenció no és fer un bon resultat simplement, sinó definitivament fer el darrer pas i guanyar les eleccions». La principal contrincant, Montse Mindan, creu, en canvi, que «nosaltres podem revalidar i superar el nostre resultat de fa quatre anys».
Es van veure obligats a arribar a acords i han governat amb GdP. Fèlix Llorens es posa al capdavant de la candidatura. «Esperem que la feina que hem fet, i la manera com l'hem fet, sigui valorada i augmentem el nombre de regidors», diu Llorens.
Manel Escobar (PP), amb àmplia experiència al govern, diu que estaria content si mantingués els dos regidors i vaticina que «estarà molt competit entre ERC i Junts per Roses, i diria que ERC guanyarà».
Sense majories absolutes
El que tenen clar totes les formacions és que no hi haurà majories absolutes i podria repetir-se un escenari semblant al del 2015. Una bona representació els assegura poder tenir veu al nou govern.
La candidata del PSC, Olga Simarro, espera millorar els dos regidors actuals perquè està convençuda que el govern amb Magda Casamitjana (2007-2011) els va perjudicar i que, en canvi, la distància amb aquella època i els resultats en l'àmbit nacional ara els poden ajudar a recuperar votants.
El candidat de Cs, José Manuel Álvarez, és més optimista. Convençut que són el «vot útil» i a la vista dels resultats en el camp nacional, assegura que poden obtenir l'alcaldia.
Nous partits
Nous partits esperen tenir un forat en un consistori que el candidat de Som Identitaris creu que «estarà molt fragmentat». Blázquez pensa que calen altres maneres de governar, escoltant la veu del poble.
Finalment, ha sorgit el partit Lliures, capitanejat per Pere Gotanegra. La visió empresarial té una forta empremta al seu programa . «Un ajuntament que té un superàvit de 3,8 milions també és un problem,a perquè vol dir que no s'ha fet servir de forma correcta. Ha d'actuar com una cooperativa amb el benefici reinvertit» i posen sobre la taula projectes per impulsar l'activitat econòmica.
Al marge de les propostes de cada partit, el top manta. La renovació de Santa Margarida o l'impuls als esports, al comerç i al turisme són altres prioritats.
