Miquel Noguer busca la quarta majoria absoluta consecutiva a Banyoles

Miquel Noguer (Junts) opta a revalidar l’alcaldia de Banyoles després de 16 anys al capdavant de l’equip de govern i amb una salut política de ferro, després de governar amb majoria absoluta en els tres darrers mandats. ERC - Som Banyoles, per la seva banda, confia en trencar la majoria absoluta amb una candidatura encapçalada per l’actual líder de l’oposició, Jaume Butinyà. Jana Soteras agafa el relleu de Non Casadevall al capdavant de Sumem CUP Banyoles i el PSC recupera les sigles després de 12 anys amb una llista encapçalada pel fins ara regidor (l’únic) del grup Convivència i Progrés, Quim Fernàndez.

L’actual mandat, que Noguer qualifica «d’estrany» per la irrupció de la covid-19, ha obligat a deixar carpetes als calaixos. «Hem hagut de centrar els nostres esforços en destinar ajudes per a revitalitzar el comerç o al manteniment d’equipaments municipals quan estaven tancats». Per Butinyà, però, la «sensació» és que l’equip de govern està «esgotat»: «Els projectes es van arrossegant, no s’acaben materialitzant», lamenta. Soteras, que confessa que «ens han quedat coses per fer com a oposició», afirma que «haver remogut el conformisme de l’equip de govern ja és molt». A més, celebra les fites d’aquest mandat: «Hem aconseguit el tancament del front d’estany o canvis en la bonificació de l’IBI per a instal·lar plaques fotovoltaiques». Per la seva banda, Fernàndez denuncia que l’equip de govern està «estancat»: «No actua en base a cap planificació de futur, només es limita a gestionar la vida quotidiana i a posar pedaços».

Ara, el debat se centra en l’accés a l’habitatge, la defensa de l’aigua de l’estany com a bé comunal, la connexió entre els barris i el suport al teixit associatiu. Superar el llindar dels 20.000 habitants també ha marcat un punt d’inflexió en les propostes dels alcaldables, una nova era que també es veurà reflectida en la sala de plens, que sumarà quatre noves cadires, passant dels 17 als 21 regidors.

Per Miquel Noguer, una de les prioritats se centra en el desplegament dels nous Serveis Socials barri a barri. «Volem que els Serveis Socials s’acostin als veïns i no al revés», assegura. A més, també aposta per la construcció de 50 habitatges de protecció oficial i per la necessitat d’adaptar el pla d’escolarització extensiva «a les noves realitats del municipi». També es compromet a habilitar nous espais i serveis per les entitats banyolines als edificis de la Cooperativa, Can Tarradas, Can Tomàs Teixidor i la Providència; a impulsar el nou centre d’art a Can Tarradas amb la col·lecció Gimferrer i espais per altres artistes; i a construir la nova Biblioteca a la Providència, que vol que es converteixi en un «pol cívic i cultural». Entre les seves prioritats també hi ha el desenvolupament del Pla Director de la Bicicleta amb la creació de més carrils bici per a «entrellaçar» el municipi; i a «preservar» l’aigua de l’estany com a «bé comunal»: «En una situació com l’actual hem de ser solidaris, com fins ara, amb el territori i els municipis que ens envolten, però alhora també curosos i rigorosos», i afegeix que «cal recordar que l’aigua de l’estany és de tots i cadascun dels banyolins, de ningú més», defensa.

Per la seva banda, Jaume Butinyà lamenta que «l’Ajuntament no té la possibilitat de contrastar la informació d’extracció que li dona la concessionària» i promet instal·lar-hi un comptador «per a poder defensar l’aigua com a bé comunal». A més, posa el focus en incentivar als propietaris per a introduir al mercat de lloguer els gairebé 1.000 habitatges buits que hi ha a Banyoles; fer una promoció pública d’habitatges i regular els pisos d’ús turístic. També proposa crear una estació d’autobusos per a «fomentar l’ús del transport col·lectiu»; un «gran» centre cívic i un hotel d’entitats a la Cooperativa Cultural; instal·lar plaques solars a la teulada dels equipaments municipals; i crear una zona esportiva (amb pista d’atletisme, pavelló i piscina) i un viver d’empreses per a «impulsar el naixement d’una indústria al voltant de l’esport».

Jana Soteras aposta per la creació d’un parc d’habitatge públic: «Dels 11.000 habitatges que hi ha al municipi, 133 són de protecció oficial i només 9 són públics», assenyala, a partir d’on assegura que «hauríem d’arribar als 100 habitatges públics». A més, també aposta per regular els pisos turístics; proposa la construcció de carrils bici als «vials principals» per a connectar la ciutat; vol fer arribar la recollida porta a porta a totes les llars «on sigui possible»; instaurar l’escolarització gratuïta dels 0 als 3 anys»; eliminar les barreres arquitectòniques i fer més accessibles les consultes i els tràmits per les persones amb diversitat funcional (a banda d’adaptar «tots» els parcs infantils); i potenciar el comerç local (també el mercat setmanal) «davant l’arribada de grans multinacionals». 

Per la seva banda, Quim Fernàndez aposta per la construcció de 60 nous pisos públics; «cosir» la ciutat, amb el Monestir com a epicentre, a partir de tres eixos (de la zona de la Clínica a Canaleta, de la Farga a Mas Palau, i de Can Puig a l’estany passant pel centre); aportar valor als barris de la perifèria a través de l’art urbà de la mà «d’artistes reconeguts a nivell internacional»; augmentar les ajudes de transport pels estudiants que cursen estudis postobligatoris fora del municipi; i crear un «organisme tècnic per a orientar estratègies sobre l’aigua i el canvi climàtic».

Subscriu-te per seguir llegint