Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll gràcies al descontrol de Junts

El partit identitari aconsegueix l’equip de govern després que Manoli Vega no doni suport al bloc d’esquerres

Orriols, després del ple.

Orriols, després del ple. / David Borrat/ EFE

Jordi Remolins

Sílvia Orriols ha aixecat la vara d’alcaldessa a la una del migdia i ha proclamat que Ripoll torna a ser «bressol i esperança de Catalunya». Un gran somriure acompanyava unes paraules on ha desmentit de nou que sigui una política d’extrema dreta, i de reafirmar-se com la primera alcaldessa del municipi, arrencant l’aplaudiment d’un grup d’incondicionals i dels seguidors que havien pogut entrar a la sala Abat Senjust, on excepcionalment i per la nombrosa expectació mediàtica s'ha celebrat el plenari de constitució del nou Ajuntament.

La líder i fundadora d’Aliança Catalana ha esdevingut alcaldessa en tant que guanyadora de les eleccions del maig, tot i que la candidata més votada en el ple ha sigut Chantal Pérez (ERC) que ha obtingut el suport del PSC i d’Alternativa per Ripoll-CUP. La manca d’entesa entre el bloc d’esquerres i Junts -que només ha obtingut els tres vots dels seus regidors- ha afavorit que la llista més votada no necessités majoria absoluta per obtenir la cadira més cobejada del consistori. Junts ha fet efectiva la seva amenaça de no votar la candidatura de Chantal Pérez, i apostar per la seva cap de llista Manoli Vega, que durant el discurs ha ofert per començar a treballar a partir de dilluns per fer una moció de censura contra Orriols. Vega ja havia dit aquesta setmana que no donaria el seu suport a un acord del qual en formés part la CUP, en considerar-los tan extremistes com Aliança.

Aquesta va ser l’espurna que en el ple i ja abans de les votacions dels càrrecs electes, ha servit per saber que la candidata d’Aliança Catalana liderarà -en principi- els pròxims quatre anys de mandat. Ho farà amb majoria simple, i li caldrà trobar els punts d’entesa puntual amb algun grup de l’oposició per tirar endavant les seves polítiques. Les que fixen l’objectiu en el salafisme o el control migratori tenen complicat de ser secundades per la resta, però caldrà veure si el cordó sanitari continua actiu o bé si en temes més genèrics té acords puntuals amb la resta de partits. 

Els que més predisposats per ara hi han estat són els regidors de Junts. Tot i apuntar a la moció de censura, Vega no ha descartat res, i va fer un incís per tornar el poble «a la normalitat». ERC tampoc està disposada a seguir bloquejant Orriols pel simple fet de fer-ho. Qui més frontalment s’oposa a la nova alcaldessa és Dani Vilaseca (CUP) que va qualificar de «destructiva» la ideologia d’Orriols, i també va capgirar el discurs que Vega va fer aquesta setmana, responsabilitzant a Junts del fet que Aliança Catalana hagi acabat governant. Els representants d’ERC, PSC i Som-hi Ripoll, van lamentar la manca d’entesa que ha portat a aquest atzucac. Joaquim Colomer (Som-hi) va especificar que les ingerències de la política feta des de Barcelona ha contaminat el debat ripollès, i va tancar el discurs lamentant que «la crispació no porta enlloc».

Munell, "còmplice"

L’epíleg de Jordi Munell després de dotze anys com a alcalde de Ripoll i trenta-dos en total com a regidor, no ha sigut precisament el més feliç. Quan ha sortit del plenari, part de les persones congregades a la plaça de l’Ajuntament l'han acusat de ser còmplice del que acabava de passar, amb crits de «feixista». Al cap de set eleccions municipals de majories de Convergència i Unió i Junts a l’Ajuntament de Ripoll, la clatellada del diumenge 28 de maig ha deixat seqüeles en la secció local del partit. Només en la primera cita amb les urnes després de la dictadura, el 1979, CiU havia tingut un resultat per sota dels dos mil vots. Aleshores es va quedar a vint-i-cinc paperetes d’aconseguir-ho. Des de llavors sempre havia estat bastant per sobre dels dos milers de votants, i el 1999, amb Eudald Casadesús com a candidat, va arribar als 3.244. El darrer pas per les urnes els ha deixat en 760, molt lluny d’unes expectatives que malgrat ser conscients que anava a la baixa, pocs esperaven que fossin tan negatives. L’exalcalde ha estat el gran absent tant en la majoria de les reunions on ha participat Junts després de les municipals, com a l’hora d’avaluar la situació en què deixa el poble després de tres mandats.

Desplegament policial

El desplegament policial i de seguretat ha evitat que es produïssin incidents. S'ha acordonat l’edifici consistorial i només han pogut entrar al ple els representats acreditats dels mitjans de comunicació, els regidors entrants i sortints, els seus familiars i un nombre molt reduït de públic. La resta s'ha quedat a l’exterior, ja fos perquè simpatitzaven amb alguns dels candidats, o bé per haver respost a la crida anònima «contra el racisme i la intolerància» que s'ha concentrat a partir de les onze. Tret d’algun encreuament de paraules o mirades, crits i recriminacions puntuals, o fins i tot l’acusació a membres de la premsa d’haver «blanquejat» a Orriols durant els últims quatre anys, l’exaltació ha quedat sota control.