27 de desembre de 2019
27.12.2019
Diari de Girona

Quan a l'alcalde li toquen fins i tot el timbre de casa

26.12.2019 | 23:25
Quan a l'alcalde li toquen fins i tot el timbre de casa

Miquel Noguer va començar els seus passos a la política municipal quan es va convertir en alcalde del seu poble, Mieres, de 1991 al 2006. Després ho va ser de Banyoles i fins ara, que ha revalidat el seu càrrec, el maig passat. Considera que la política municipal és plenament vocacional i de servei. Almenys ho entén així i no de cap altra manera. La figura de l'alcalde és la més propera a la ciutadania en moltes poblacions. Considera que ara qui es vol dedicar a la política municipal encara és per vocació. «Tots els que ens presentem ho fem perquè volem, ningú ens hi obliga». Ell, com a alcalde, sap perfectament que s'ha de tenir vocació de servei, especialment als pobles petits. «Hi ha gent que s'hi passa anys sense cobrar absoltutament res de res. Ho fan per servei al municipi. I si mai se'ls compensa, segur que mai, pel temps que hi perden precisament per fer un servei». Una dedicació que a vegades és grata però que, en ocasions, també «és ingrata», afirma Noguer. La proximitat del ciutadà amb el seu ajuntament fa que molts ciutadans es trobin el seu alcalde al carrer o la botiga. «A mi em passa a Banyoles. Vaig a comprar el pa o a posar gasolina...i per exemple l'altre dia em vaig trobar una senyora a la gasolinera que em va dir: perdoni... i em va preguntar per una obra». Porta un petit bloc sempre a la butxaca a punt per apuntar-hi qualsevol incidència o problema que veu a la seva ciutat. Durant els seus passejos per l'Estany amb la seva dona o quan va al gimnàs o al teatre es troba sovint amb ciutadans que s'interessen per coses o li pregunten quan començaran unes obres. I els atén. Si no fos vocacional diu que no seria així o no aguantaria que fins i tot sovint li toquin el timbre de casa... «segur que costa molt que això li passi a un conseller o un ministre, no».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook