Fa temps que se’n parla. I se’n seguirà parlant. Primer fou el fenomen de les bicicletes que, de joguines o andròmines esportives, passaren a prendre protagonisme com un nou vehicle amb ple protagonisme en l’àmbit urbà. Vianants i conductors de vehicles motoritzats, així com els mateixos ciclistes urbans, vàrem haver d’aprendre a conviure. De fet encara hi som, en aquest aprenentatge.

Les bicicletes elèctriques foren una novetat i animaren nous usuaris de les vies públiques a utilitzar aquest mitjà de locomoció. Però en poc temps s’hi sumaven tota mena de vehicles de formes i dissenys. Alguns absolutament innovadors com els segways i d’altres com els patinets elèctrics, que recuperen aquella joguina que alguns havíem arraconat en la nostra memòria dels anys d’infantesa.

Donat que la competència sobre la circulació dels anomenats vehicles de mobilitat personal (VMP) per vies urbanes correspon a l’àmbit municipal, les reglamentacions sobre l’ús, les vies per on poden circular i en quines condicions ho poden fer varien d’un municipi a un altre. Tot i que, amb un cert optimisme, podem dir que a poc a poc es van unificant els criteris.

Des de l’Administració de l’Estat també s’ha anat avançant en aquelles competències que li són pròpies, i ben recentment la Direcció General de Trànsit ha fet pública la Instrucció 2019/S-149 TV-108, que, amb ànim transitori, estableix una sèrie de «criteris clarificadors dirigits als usuaris d’aquests vehicles, ajuntaments i agents de l’autoritat», en espera de la publicació que s’anuncia d’una reforma del vigent Reglament general de vehicles (RD 2822/1998), en la qual es preveu que hi hagi una definició formal dels VMPs i les seves diferents categories, amb una clara diferenciació respecte dels ciclomotors i motocicletes. Sense perdre de vista el Reglament (UE) 168/2013 sobre l’homologació de vehicles de dues o tres rodes i els quadricicles.

En aquesta instrucció s’avança la definició prevista en la propera modificació del Reglament general de vehicles (RD 28222/1998).

Tot i el caràcter transitori d’aquesta Instrucció, entenem que, a banda del que es disposa en referència a la circulació per voreres i zones de vianants i sobre les infraccions relatives a taxes d’alcohol i presència de drogues, ús de telèfon mòbil, auriculars, enllumenat en circulació nocturna i altres aspectes que els acosta al reglamentat per als ciclistes, són d’interès per al sector assegurador aquelles referències que es fan precisament respecte a l’obligació o no de contractar l’assegurança obligatòria de responsabilitat civil en la circulació de vehicles de motor.

Ens recorda l’esmentada Instrucció la pedra de toc fonamental: s’exigeix la contractació de l’assegurança obligatòria als propietaris de vehicles de motor que requereixin autorització administrativa per circular (RD 1507/2008, Art. 1).

Els vehicles que responen a la definició de VMP no requereixen aquesta autorització i, per tant, no cal la contractació de l’assegurança obligatòria (atès que les assegurances o cobertures de RC privada que el conductor tingui contractades probablement hi donaran cobertura).

Així doncs, quina és la definició de VMP?

A l’esmentada Instrucció es diu que la modificació del Reglament general de vehicles definirà els VMPs com a «vehicle d’una o més rodes dotat d’una única plaça i propulsat exclusivament per motors elèctrics que poden proporcionar al vehicle una velocitat màxima per disseny compresa entre 6 i 25 km/h».

La mateixa Instrucció incorpora alguns aclariments.

El més important és el que, citant el Reglament (UE)168/2013, diferencia els «cicles de motor» de les «bicicletes amb pedaleig assistit»:

  • Cicles de motor (subcategoria L 1e-A del Reglament de la UE. Art. 4 i annex I): «...ciclos diseñados para funcionar a pedal que cuentan con una propulsión auxiliar cuyo objetivo principal es ayudar al pedaleo, la potencia de la propulsión auxiliar se interrumpe a una velocidad del vehículo ≤ 25 km/h y su potencia nominal o neta continua máxima es ≤ 1 000 W. Los ciclos de motor de tres o cuatro ruedas que cumplan los criterios específicos de subclasificación adicionales descritos previamente se clasifican como equivalentes técnicamente a los vehículos L1e-A de dos ruedas». No tenen la consideració de VMPs i se’ls exigeix autorització administrativa per circular i assegurança obligatòria.
  • Bicicleta amb pedals amb pedaleig assistit (exclusió de l’art. 2.2.h del Reglament a la UE): «..equipadas con un motor eléctrico auxiliar, de potencia nominal continua máxima inferior o igual a 250 W, cuya potencia disminuya progresivamente y que finalmente se interrumpa antes de que la velocidad del vehículo alcance los 25 km/h o si el ciclista deja de pedalear». Aquestes bicicletes no necessiten autorització administrativa per circular ni assegurança obligatòria.
  • Els vehicles que no poden superar els 6 km/h tenen la consideració de joguines.
  • No tenen la consideració de VMP:
  • Vehicles concebuts per a la competició.
  • Vehicles per a persones amb mobilitat reduïda.
  • Vehicles inclosos dins l’àmbit del Reglament (UE) N2 168/2013 (per tant aquests vehicles, com ja hem vist en el cas dels cicles de motor, necessiten autorització administrativa per circular, i assegurança obligatòria).