L’Eurocambra va donar llum verda aquest dijous passat a eliminar les vinyetes als camions i autobusos que circulin per la xarxa transeuropea de transport a partir del 2030. Els peatges aplicats a aquests vehicles passaran d’estar basats en un model de cobrament per temps a un basat en la distància per quilòmetres recorreguts. L’objectiu d’aquest nou reglament és castigar els que més contaminen i que hagin de pagar els que més utilitzen la xarxa. Els estats membre també hauran d’informar públicament sobre els peatges i taxes imposades als seus territoris, inclosa la informació de com s’utilitzen posteriorment aquests ingressos. La intenció és que els beneficis generats per aquests càrrecs contribueixin a la millora del transport sostenible.
Per fomentar l’ús de vehicles més sostenibles, l’Eurocambra també va aprovar que a partir del 2026 els països de la UE hagin d’establir diferents tarifes pels peatges de carretera en funció de les emissions de CO2 dels camions. També van instar als estats a reduir les taxes aplicades als vehicles de zero o de baixes emissions. El debat sobre la vinyeta i el manteniment de les vies com autopistes sempre ha estat sobre la taula i sense un acord concret. Fa uns mesos enrere, l’economista i professor del departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC Àlvar Garola va xifrar en 75 euros anuals per vehicle el cost de mantenir les autopistes a Catalunya si s’opta pel model anomenat de vinyeta. Garola ho va dir al costat de l’economista i catedràtica d’Economia Aplicada a la UAB Anna Matas, en el marc d’un debat sobre el finançament de les vies d’altes prestacions. A banda de la vinyeta, un altre model possible és el de pagament per quilòmetre. Garola va dir que està «menys estudiat» que el primer, i ha calculat que la taxa seria d’entre 1 i 9 cèntims. En tot cas, ambdós van coincidir que sigui quin sigui el model, ha de ser unificat per a tot el territori. Precisament, aquesta és una de les peticions que es fan també des de la patronal gironina i des del sector del transport. Sigui quina sigui la solució que s’adopti s’ha de fer amb uns criteris globals que no signifiquin una discriminació segons sigui el territori on s’acabi aplicant.
