Els especialistes en el món àrab, Ahmed Driss i Bichara Khader, han coincidit avui que en les revoltes que sacsegen els països àrabs hi ha elements d'un "nou panarabisme" on la cadena de televisió de Qatar, Al-Jazeera, exerceix un paper central.

El director del Centre d'Estudis Mediterranis i Internacionals de Túnez (CEMI), Ahmed Driss, i el director del Centre d'Estudis i d'Investigacions sobre el Món Àrab Contemporani (CERMAC) de la Universitat de Leuven, a Bèlgica, Bichara Khader, han expressat avui aquests punts de vista en un col·loqui davant d'uns setanta socis del Círculo Ecuestre de Barcelona.

Khader ha destacat que aquest nou panarabisme no té res a veure amb el qual promovia l'expresident egipci Gamal Abdel Nasser perquè "és dels pobles, no dels dirigents" i ha destacat el fet que les revolucions les hagin protagonitzat els joves.

"És un xoc generacional -ha dit-, estan farts dels règims corruptes, repressius i policials que han instal•lat en la ment de cadascun la por al poder" i ha destacat que aquests joves "han trencat el mur de la por" ja que ara "no són els pobles els que tenen por, són els règims".

Pel seu costat, Driss ha subratllat el fet que consignes com "el poble vol la caiguda del règim" s'hagin fet sentir en tots els països on hi ha hagut protestes i els ha qualificat d'"eslògans panàrabs".

Driss ha destacat el paper que les noves tecnologies han tingut en les mobilitzacions dels últims dies però ha recordat que "els que saben evitar la censura a Internet no són nombrosos i els que tenen Internet, tampoc" de manera que "l'actor polític número u en el món àrab és Al-Jazeera".

El director del CERMAC, d'origen tunisià però resident a Bèlgica, ha explicat que fins i tot al seu país el govern de Ben Ali llançava els anuncis més importants a través d'Al-Jazeera i ha destacat el paper de la cadena de Qatar a l'hora d'informar de les revoltes a la resta de països àrabs.

En resposta a una pregunta sobre un hipotètic avanç de l'islamisme a Tunísia, Egipte o Líbia, que es troben davant un futur polític incert, Khader ha assegurat contundent que "Egipte no és l'Iran i la sunna no és el xiisme iranià".

"No és que els islamistes no siguin actors polítics a la zona, ho seran, però en el joc democràtic hauran de competir amb altres forces", ha aclarit abans d'afirmar que els islamistes no governaran i, si ho fan, ha subratllat que "les noves generacions d'islamistes saben que no es pot governar un país aïllant-lo".

Tant Khader com Driss han coincidit a qualificar l'onada de canvi d'"històrica" i han discrepat amb el terme de "revolució dels gessamins": "No té res a veure amb els gessamins, és una revolució per la dignitat, i punt", ha etzibat Khader, que ha afegit que "el que va passar a Tunísia no va ser dolç, els tunisians ho van pagar amb sang".

L'estudiós tunisià ha fet broma: "És com cridar a la revolució francesa la revolució del Cammembert", ha exclamat entre rialles abans d'assegurar que això "no seria adequat".

Pel seu costat, Driss, que té orígens palestins i belgues, també ha fet gala d'un humor excel•lent i, en començar la seva intervenció, ha dit: "Jo tinc mala sort: sóc belga i palestí; a Bèlgica tenim un estat sense govern i a Palestina dos governs i cap estat".