Figura rellevant en l'oposició al franquisme i de la Transició Espanyola, Santiago Carrillo va combatre en la Guerra Civil i va tenir una important presència en el socialisme i comunisme espanyols. En els darrers anys va participar com a col·laborador a la 'Tertúlia de sabios´ de la Cadena SER.

Va néixer a Gijón el 18 de gener de 1915. Als 9 anys la seva família es va traslladar a Madrid, es va instal·lar al barri obrer de Cuatro Caminos i va ingressar en el Grup Escolar Cervantes, pertanyent a la Institució Libre de Enseñanza. Carrillo diria després en diverses ocasions que es va educar en la millor escola de l'Espanya de l'època.

Fill d'un destacat militant del PSOE i la UGT, va seguir els passos del seu pare i va ingressar a les Joventuts Socialistes, de les que va arribar a ser secretari general el 1934. Carrillo va començar a col·laborar estretament amb Largo Caballero, anomenat el "Lenin espanyol", i va intentar provocar la unitat d'acció de les Joventuts Socialistes i Comunistes.

Santiago Carrillo va prendre part a la Revolució de 1934 i va acabar a la presó, on va coincidir amb el seu pare i Largo Caballero, entre d'altres dirigents socialistes, i va ser alliberat després de la victòria del Front Popular a les eleccions de 1936.??El 1936 va promoure la unificació de les organitzacions juvenils socialista i comunista, formant les Joventuts Socialistes Unificades, poc després ingressava en el Partit Comunista d'Espanya i el 1937 va entrar al Comitè Central del PCE.

Després de formar part de la Junta de Defensa de Madrid durant el començament de la Guerra Civil, Santiago Carrillo la va abandonar a finals del 1936 i va centrar els seus esforços en la direcció política de les Joventuts Socialistes Unificades.??En acabar la guerra, es va exiliar a París des d'on va seguir participant en la direcció del partit.

Sota la direcció de Carrillo, el PCE es va convertir en l'organització més bel·ligerant de l'oposició al franquisme.??El 1949 es va casar a París amb Carmen Menéndez, amb la qual va tenir tres fills i que van viure amb una falsa identitat francesa. Els seus propis fills, durant la seva primera infància, desconeixien la seva veritable identitat.

En morir Franco el 1975, Carrillo va entrar clandestinament a Espanya, va propiciar la seva pròpia detenció per posar al govern davant la tessitura d'haver de reconèixer l'existència i força del partit, així com els esforços desenvolupats des de la clandestinitat en la lluita per les llibertats. Les seves activitats van fer que hagués estat considerat per alguns historiadors com una de les personalitats que va possibilitar l'èxit de la transició política a la democràcia a Espanya. En els últims anys va participar com a col·laborador a la 'Tertúlia de sabios´ al costat de Javier Pérez Royo i Nativel Preciado al programa 'La ventana de la Cadena SER.