La crisi dels ostatges que va esclatar dimecres passat en les instal·lacions de gas algerianes d'In Amenes, al sud-est del país, la primera d'aquesta mena des de la sagnant dècada dels 90, va finalitzar ahir de manera dramàtica amb la mort dels últims set ostatges estrangers. Fonts dels serveis de seguretat van afirmar que l'últim assalt es va produir davant la certesa que els assaltants havien decidit suïcidar-se en grup després de perdre tota esperança d'escapar amb els ostatges i de comprovar que havien començat a assassinar a sang freda els segrestats.
L'agència oficial algeriana i la televisió estatal van confirmar que les forces especials de l'Exèrcit van llançar ahir al matí l'última operació contra els onze terrorista que encara resistien en una zona de les instal·lacions, fortament armats i amb explosius adossats al cos, segons havien assegurat els mateixos assaltants.
No obstant això, segons les fonts de seguretat, quan les forces especials van intervenir i van matar els terroristes de la denominada "Els que signen amb sang", els set ostatges, les nacionalitats dels quals encara es desconeixen, ja eren morts. Abans de la confirmació del dramàtic final, mitjans locals van informar que durant la nit havien estat alliberats set ostatges de nacionalitat japonesa, irlandesa i índia i que s'havien descobert els cadàvers calcinats de quinze persones, pel que sembla tant de captors com de captius.
Tot i que encara no s'havia publicat un balanç global de víctimes ni de ferits, ni es coneixia amb precisió quantes persones van ser segrestades, segons dades del ministeri d'ahir, un mínim de 23 ostatges algerians i estrangers i 32 terroristes haurien mort en l'operació de l'Exèrcit d'Algèria per rescatar els segrestats. Segons el Ministeri, en tot l'assalt, des que va començar dijous i va finalitzar ahir, van ser rescatats 107 treballadors estrangers i 685 d'algerians.
El ministre britànic d'Afers Estrangers, William Hague, va dir abans de l'anunci de la fi de l'operació de rescat que "prop de deu" compatriotes seus estaven "en perill o desapareguts". No obstant, a banda de la fi de l'operació, la mort de set ostatges i 11 homes armats i que els treballadors de la planta havien aconseguit apagar un incendi provocat pels assaltants, no es va conèixer cap més detall.
La companyia estatal Sonatrach, que opera la planta de gas juntament amb la britànica BP i la noruega Statoil, va assegurar en un comunicat que els agressors havien col·locat mines en diversos punts d'aquest vast complex, aïllat en meitat del desert i situat a 40 quilòmetres d'In Amenes i a un centenar de la frontera líbia. El comunicat va agregar que l'objectiu del grup terrorista era volar les instal·lacions de gas d'aquesta planta, productora del 10% del gas del país. "S'està portant en aquests moments una operació de desminat per equips especialitzats de l'Exèrcit algerià abans que es reprengui l'activitat de la planta", va dir la nota.
La planta d'In Amenes es va inaugurar el 2006 i la seva capacitat de producció s'eleva a nou milions de metres cúbics, fet que suposa al voltant del 12% de la producció d'Algèria i el 18% de les seves exportacions. No obstant això, el ministre de Comunicacions, Mohammad Said, va intentar llançar divendres un missatge tranquil·litzador dient que malgrat que s'havia aturat el bombament de la planta s'havien pres les mesures necessàries per mantenir el nivell global de producció.
Per la seva banda, el primer ministre libi, Ali Zidan, va negar ahir que l'atac perpetrat hagués preparat l'atac des de Líbia, com sostenen autoritats algerianes. "L'organització terrorista que va atacar la base petroliera provenia de Líbia i l'operació va ser planejada i supervisada pel terrorista Belmojtar des Líbia", va dir fa dos dies el ministre d'interior algerià.
