Possibilitats post-referèndum

La primera consisteix a sotmetre a referèndum una proposta feta pels creditors amb la qual no està d'acord, però que estaria disposat a assumir, en el cas que els ciutadans grecs li atorguin la seva benedicció. El problema d'aquesta línia d'actuació és que la proposta en si ja no és vàlida, ja que ha expirat, la qual cosa fa que la consulta, en essència, manqui de rigor.

El que realment vol consultar el Govern hel·lè a la ciutadania és fins a quin punt desitgen que l'executiu es resisteixi a acceptar la proposta creditora i segueixi donant la batalla per aconseguir un acord millor. Així doncs, la pregunta del referèndum podria ser: Està d'acord que el Govern de la República Hel·lena intenti aconseguir un millor acord que el que recull l'última proposta de les institucions creditores, assumint el risc de no aconseguir-ho i que la situació empitjori dràsticament?

Tsipras no es planteja l'opció que el vot negatiu en el referèndum pugui augmentar les possibilitats que el seu país surti de l'euro, donant per fet que aquesta opció no és sobre la taula. Per contra, creu que amb un "no", els països creditors es veuran obligats a millorar parcialment l'oferta d'acord, millorant així la seva posició negociadora.

La segona línia oberta pel Govern consisteix en una contraproposta efectuada als creditors, en la qual accepta el gruix de l'acord proposat per aquests, amb petites modificacions, com la deducció de l'IVA a les illes, el fet de retardar uns mesos la limitació de les prejubilacions o mantenir una mica més de temps el complement a les pensions més baixes.

Aquesta contraoferta, a la qual Tsipras ja ha donat la seva benedicció, li resta força negociadora en el cas que el resultat del referèndum sigui negatiu, ja que ja dibuixa els traços de l'acord de mínims que estaria disposat a acceptar.

Les dues línies d'actuació anteriors estan relacionades amb la culminació del segon rescat, però hi ha una tercera línia que estaria relacionada amb un tercer programa d'assistència.

Grècia ha proposat que se li subministrin 29.000 milions d'euros més fins al 2017, amb una reestructuració del deute a través del Fons de Rescat, sense la participació de l'FMI i sense deixar clar com seria l'agenda de reformes i contraprestacions, més enllà de la contraoferta realitzada per a la culminació del segon rescat.

En el cas que en el referèndum guanyi el "sí", el Govern d'Atenes es veurà obligat a convèncer els seus socis europeus que mantinguin l'última oferta que li va realitzar Juncker divendres passat per rebre prop de 15.000 milions del segon rescat fins al novembre, a canvi de les reformes i ajustos coneguts. A continuació, hauria de dimitir, i donar pas a un nou Govern que negociï un tercer programa de rescat a aplicar des de novembre, que podria incorporar les recomanacions de l'FMI d'incloure una reestructuració del deute a través de quitacions i allargament dels terminis de venciment, sempre a canvi d'un compromís ineludible quant a reformes.

Aquest és l'escenari que es visualitza amb més claredat, i el que es podria materialitzar si els ciutadans grecs que encara tenen dubtes sobre el sentit del seu vot decanten la balança cap al "sí".

En el cas que triomfés el "no", en el camí que s'obriria abundaria la incertesa. Grècia voldria negociar immediatament un nou acord, probablement més emmarcat en l'àmbit d'un tercer programa de rescat més profund (amb reestructuració del deute), que en una culminació del segon. L'oposició dels creditors estaria fora de tot dubte, ja que es necessitaria molt més temps i una nova condicionalitat per arribar a tal fi. I resulta previsible que la data límit per acordar una solució és el 20 de juliol, quan Grècia ha de retornar 3.500 milions al BCE. Si impaga aquest deute, el BCE suspendrà l'ELA i els bancs grecs, que amb prou feines compten amb efectiu, col·lapsaran, estrenyent-se dramàticament l'actual corralito, i obligant al Banc de Grècia a emetre algun tipus de divisa diferent de l'Euro per sostenir el sistema bancari.

Exceptuant el passat en la sessió de dilluns passat , els inversors han mantingut bastant la calma durant la setmana. Però dilluns que ve, els mercats tornaran a obrir amb un fort "gap" de diversos centenars de punts, a l'alça o a la baixa, en funció del resultat del referèndum grec.