El socioliberal Emmanuel Macron va rebre el suport del president de França, François Hollande, amb l'objectiu de derrotar a la segona volta de les presidencials del 7 maig la ultradretana Marine Le Pen, qui es va presentar com l'única candidata antisistema. El socialista Hollande va fer una curta declaració solemne al Palau de l'Elisi per avisar de les conseqüències morals i econòmiques que tindria una presidència d'ultradreta a França. «Davant dels riscos que suposaria la victòria de Le Pen no podem callar o refugiar-nos en la indiferència. Cal mobilitzar-se. Votaré per Emmanuel Macron», va assegurar Hollande. Això no obstant, està per veure si l'impacte d'aquest suport serà positiu o negatiu, a causa de l'alt nivell d'impopularitat del mandatari socialista.

Per als seus crítics ahir va quedar en evidència que Macron, exministre d'Economia (2014-2016) d'Hollande, serà un «hereu» del president sortint. El candidat d'En Marxa va agrair el suport del cap d'Estat en un breu missatge a Twitter, on va afegir que «el 7 de maig cal mantenir-se fidel als valors de França».

L'europeista Macron, que va accedir a la segona volta en primer lloc amb el 23,86% dels sufragis (8,5 milions de vots), i l'euròfoba i proteccionista Le Pen, que va passar amb el 21,43% (7,6 milions), van començar amb la tasca de seduir a la resta de votants. Sobretot, els que es van repartir entre els dos principals candidats derrotats, el conservador François Fillon (19,94%, 7,1 milions) i el radical d'esquerres Jean-Luc Mélenchon (19,62%, 7 milions).

Com va succeir el 2002, quan el pare de Marine Le Pen, Jean-Marie, va passar a la segona volta, Macron buscarà mobilitzar aquestes dues setmanes electors d'esquerres i de dretes per poder derrotar àmpliament la ultradretana com ho va fer Jacques Chirac en aquells comicis, amb un 82% dels vots.

De moment, presumeix d'haver atret tant el Partit Socialista (PS) -el seu candidat derrotat amb estrèpit Benoît Hamon va oficialitzar el seu suport-, com Els Republicans (LR, centredreta), l'altra formació tradicional que s'ha alternat en el poder a França en les últimes dècades.

Des del dimissionari Fillon -representant de l'ala més a la dreta del partit-, fins al moderat Alain Juppé, alcalde de Bordeus, van mostrar el seu suport a l'exbanquer de 39 anys per frenar Le Pen. L'animadversió cap a la candidata ha creat a més estranyes parelles: han coincidit a sol·licitar el vot per a Macron tant la patronal com el primer sindicat del país, la Confederació Francesa de Treballadors (CFDT). Un suport aquest últim que suposadament va motivar un atac a la seva seu parisenca per uns desconeguts, que van trencar vidres i van pintar a la façana el missatge «mort als col·laboracionistes», termes que remeten als que van ajudar els ocupants nazis a França durant la Segona Guerra Mundial.

Concentració a París

En nom del «dic» davant de la ultradreta, associacions proimmigrants i contra el racisme i la xenofòbia van convocar una concentració el proper diumenge 30 d'abril a la plaça de la República de París.

En suspens es troba la posició de Mélenchon, que va evitar diumenge a la nit pronunciar-se per un candidat i va postergar la decisió a una consulta amb les bases del moviment que lidera, La França insubmisa.

Sense suports oficials de pes, Marine Le Pen -que deixa temporalment la presidència del seu partit per centrar-se en la segona volta- va denunciar que hi ha un «vell front republicà podrit, que ja ningú vol» i l'objectiu de la qual és aliar-se amb Macron. Le Pen, que amb els seus 7,6 milions de sufragis va aconseguir el millor resultat de la ultradreta en la història de França, intentarà jugar cartes semblants a les de l'actual president dels EUA, Donald Trump, en les eleccions als EUA i a les de la campanya a favor de la sortida del Regne Unit de la UE.

Es presenta com la candidata contra «la globalització salvatge» i la protectora de les classes treballadores del país, a les quals pretén beneficiar blindant les fronteres per frenar la immigració, promovent el proteccionisme i abandonant l'euro. El seu discurs ha seduït al nord-est i al sud-est de França, especialment a zones rurals molt castigades per la desocupació i la desindustrialització, però no va guanyar a cap de les principals ciutats franceses, amb París al capdavant.