Durant la campanya, el desafiament per a Marine Le Pen ha estat enderrocar el mur de rebuig dels votants que va heretar del seu pare. Pel que fa a Emmanuel Macron, la seva tasca ha estat persuadir els francesos que té la maduresa i l'experiència necessàries per ser president. La ultradretana Le Pen i el centrista Macron van obtenir tot just un quart dels vots en una elecció amb 11 candidats, fet pel qual han hagut de convèncer la resta de la població que tenen el que cal per governar el país.
La següent ronda veurà avui dues visions radicalment diferents. Macron abraça la globalització i la integració europea, Le Pen canalitza les forces del descontentament que van desencadenar el Brexit i van portar Donald Trump al poder. La segona volta també serà extraordinària, ja que no se la disputarà cap dels dos partits principals.
«La feina més difícil de Marine Le Pen és trencar el tradicional sostre de vidre que també va patir el seu pare, Jean-Marie», afirma Yves-Marie Cann, un enquestador d'Elabe. «Si bé la seva imatge és millor que la del seu pare, la veritat és que la majoria dels votants encara diu que no comparteix les seves idees i té una mala opinió del Front», afegeix.
Macron ha hagut de convèncer els votants que té l'aura d'un cap d'Estat i pot arribar a la gent d'un país en què el 40% de l'electorat va optar per extrems antieuropeus, tant d'esquerres com de dretes. «Macron encara no és el president que els francesos volen», sosté Frédéric Lazorthes, consultor en comunicacions que va ser assessor del primer ministre Dominique de Villepin. «Ha de demostrar que pot assumir la gran responsabilitat d'una nació que està dividida i convèncer el país que pot prosperar en un món globalitzat», afirma.
El repte de la segona volta
Les segones voltes no són un territori tradicionalment fèrtil per al Front Nacional de Le Pen. En l'elecció presidencial de 2002, en les eleccions locals i en les eleccions regionals de 2015 -quan en ocasions va obtenir més del 40% dels vots- el partit va tenir un fort suport a la primera ronda, però després va ser derrotat en la segona. Mentre que el compromís de Le Pen de treure França de la zona de l'euro ha servit per mantenir el seu partit en primer pla durant la campanya, li impedirà guanyar perquè la majoria dels votants vol mantenir la moneda, afirma Dominique Reynié, professor de Ciències Polítiques a l'Institut Sciences Po de París. En els seus últims actes, Le Pen s'ha allunyat de la seva promesa respecte a l'euro i ha tractat altres temes que preocupen la major part dels seus votants: l'islam, la immigració, la identitat nacional i el terrorisme. Hauria d'haver d'anat més lluny si vol guanyar el premi més gran.
Mentrestant, a Macron se l'ha rebut com el possible salvador dels mercats financers i la Unió Europea. Això suposa un acte de fe. El problema és que podria estar dirigint-se cap a un terreny en el qual es van enfonsar altres que el van precedir. El repte de reformar França va ser massa per a l'expresident Nicolas Sarkozy i s'està complicant encara més a mesura que una nova divisió entre els partidaris del proteccionisme nacionalista i els defensors de les fronteres obertes reordena la política de postguerra al món occidental.
Europa està experimentant un terratrèmol polític comparable a l'era de la industrialització, que va produir molts dels partits polítics tradicionals el suport cap als quals ara s'està enfonsant, diu Eduardo Bressanelli, professor de política a King's College, de Londres. Aquest canvi sísmic va permetre a Macron omplir el buit que va portar els socialistes i els republicans a quedar fora de la cursa en la contesa presidencial per primera vegada en sis dècades. Però també amenaça d'empassar-se'l. El risc va ser exposat en una planta de Whirlpool, que tancarà aviat, a prop de la seva ciutat natal d'Amiens, al nord de França, quan va intentar explicar als manifestants la importància de respectar els drets d'inversors estrangers. «No sóc d'esquerres, no sóc de dretes», va cridar Macron al grup de treballadors enfadats. Per la seva banda, Le Pen va prometre mantenir la fàbrica oberta i va assenyalar el seu rival com a defensor de la «globalització salvatge».
La qüestió no és tant si Macron guanyarà, sinó si finalment sucumbirà a aquestes forces. I si ho fa, l'alternativa populista de Le Pen estarà esperant.
