En Directe
Eleccions catalanes 2024, en directe: Resultats i informació del 12M
Un col·legi electoral de la ciutat de Girona, en una imatge d'arxiu. / MARC MARTI FONT
El proper diumenge 12 de maig, les comarques gironines celebren unes noves eleccions al Parlament de Catalunya. A Diari de Girona, podràs consultar l'última hora dels comicis del 12M amb tota la informació i notícies sobre la cita amb les urnes. Des dels programes electorals i els candidats que es presenten, així com resoldre els dubtes sobre com votar. A més, en tancar els col·legis, podràs consultar els resultats electorals.
David Céspedes
Aquests són els candidats gironins que han tret representació
La presència gironina de diputats i diputades al Parlament de Catalunya serà molt renovada. Hi haurà moltes cares noves i molts s’estrenaran per primer cop a la cambra catalana. Molts dels representants de les diferents formacions polítiques tenen, això sí, una certa experiència en el món municipalista.
ACN
La CUP referma que no hi ha una entesa possible amb el PSC i ho veu "complicat" amb Junts
La candidata de la CUP, Laia Estrada, s'ha refermat en descartar una entesa amb el PSC, tal com han anat dient en campanya, i ha afegit que ho veu "complicat" amb Junts. En una entrevista a TV3, Estrada ha qualificat d'ambigu que el cap de llista de Junts, Carles Puigdemont, hagi apel·lat a un govern "d'obediència netament catalana". Segons la cap de llista de la CUP, Junts obre la porta a l'autonomisme. Segons Estrada, ara cal saber què vol fer Puigdemont. I ha advertit que si es tracta de "restituir la convergència de tota la vida" amb el mateix programa econòmic que el PSC "serà complicat".
ACN
Els comuns reivindiquen que "l'única possibilitat real" d'un govern estable és un executiu de coalició d'esquerres
El cap de campanya de Comuns Sumar, David Cid, ha reivindicat que "l'única possibilitat real" d'un govern estable i "l'única majoria viable" és un executiu de coalició d'esquerres. En una entrevista a TV3, Cid ha avisat però que la seva formació vol un acord de continguts a partir de "propostes concertes". "Els nostres 6 escons són determinants", ha afegit. En aquest context, ha afirmat que li toca al PSC, que ha guanyat les eleccions, explorar "si té voluntat d'arribar a un acord per a un govern de coalició d'esquerres. "Haurem de veure si el PSC té aquesta voluntat o vol girar cap a Junts", ha conclòs.
ACN
L’independentisme perd més de 90.000 vots
Els partits independentistes han obtingut 1,36 milions de vots en les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M, 90.000 menys que els 1,45 milions que van sumar en els comicis de l’any 2021. Aleshores l’independentisme va superar el 50% dels suports (51,3%), mentre que amb els resultats d’aquest diumenge retrocedeix fins al 43,3%. El creixement de Junts, amb poc més de 100.000 vots respecte el 2021, i els 118.000 vots obtinguts per Aliança Catalana, no han pogut compensar la pèrdua de de 179.579 vots d'ERC, i uns altres 62.000 de la CUP. A la capital catalana el suport a les formacions independentistes és del 40% i Badia del Vallès torna a aparèixer com la ciutat mitjana amb menys suport electoral a aquests partits, amb un 15%.
Laura Fanals
De la sociovergència al tripartit: el complicat escenari postelectoral
Els partits catalans encaren un escenari postelectoral complicat. El clar vencedor dels comicis, Salvador Illa (PSC), podria intentar un tripartit d’esquerres amb ERC i comuns, que sumaria 68 diputats, o una sociovergència amb Junts, que n’obtindria 77. Cap de les dues opcions, tanmtaeix, es presenta fàcil. Després de la desfeta republicana, Pere Aragonès va anunciar clarament que ERC aniria a l’oposició, tot passant la pilota a la teulada de PSC i Junts. Carles Puigdemont, tanmateix, va fer una crida a ERC a «refer ponts» i intentar articular un Govern «d’obediència netament catalana», malgrat que això passaria necessàriament per un govern en minoria i una abstenció socialista, ja que les forces independentistes no sumen. La gestió dels pactes a Catalunya, a més, s’haurà de fer amb un ull posat a Madrid, ja que Pedro Sánchez tindrà molt a dir-hi.
Laura Fanals
La participació se situa a nivells d'abans del procés
La participació a les eleccions autonòmiques d'aquest diumenge ha crescut un 6,68% respecte els comicis de 2021, que havien registrat la xifra més baixa de la història coincidint amb la pandèmia de la covid-19. Han anat a votar més de 3,1 milions de catalans, que representen gairebé un 58% del cens. En canvi, l’abstenció s'ha situat en un 42%.
Joel Lozano
El PP celebra els resultats a Girona: «Hem tornat»
«El Partit Popular ha tornat a Girona. Hem tornat!». Així ha iniciat aquest diumenge la seva intervenció davant els mitjans el cap de llista del PP per Girona, Jaume Veray, després de conèixer que els populars gironins tindran un representat al Parlament.
«Girona tindrà la veu del PP al Parlament, els gironins poden tenir clar que serem la seva veu. Representarem els interessos de tots, no només d’aquells que ens han votat», ha assegurat Veray. «Hi som, hi hem sigut i hi serem».
Jordi Remolins
Orriols: “som la garantia d'un estat lliure, pròsper i occidental”
La sensació que surava a l’ambient durant les últimes setmanes, s’ha confirmat amb l’entrada al Parlament d’Aliança Catalana, i el suport que ha aconseguit no només al poble del qual Sílvia Orriols n’és l’alcaldessa, sinó també al seu entorn geogràfic més immediat. Més enllà dels resultats a tot Catalunya, el partit identitari ha tornat a guanyar a Ripoll, superant fins i tot el nombre de vots que va aconseguir a les municipals. Alhora, s'ha establert com la segona força més votada al Ripollès, només superada per Junts, tot arrabassant el segon lloc a partits tradicionals com el PSC o ERC. Poblacions veïnes com Les Llosses i Campdevànol també han tingut victòria d’Aliança, mentre que en d’altres com Sant Joan o Ribes de Freser han estat la segona més votada.
Joel Lozano
Cañigueral (ERC): «Hem entès el missatge i toca treballar des de l’oposició»
La davallada d’ERC no ha estat una excepció a Girona. Els republicans aconsegueixen dos escons a les comarques gironines -la meitat que en les darreres eleccions- i passen a ser la tercera força a la demarcació.
«Som conscients que no és un bon resultat ni per ERC, ni pel país», ha assegurat la cap de llista d’Esquerra Republicana al Parlament per la circumscripció de Girona, Laia Cañigueral.
Jordi Roura
Junts mana a totes les comarques i s’imposa en set de les vuit capitals
Junts recupera l’hegemonia a les comarques gironines, de la mateixa manera que ERC, i també la CUP, les altres formacions independentistes que tenien fins ara representació, pateixen un càstig prou sever, perdent entre totes dues més de 35.000 vots. La figura de Carles Puigdemont es va imposar en les vuit comarques de Girona (tot i que al Ripollès, l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols va quedar-se a 760 vots d’impedir-ho), i si parlem de capitals de comarca, Junts va guanyar en totes llevat de Ripoll, on en aquest cas sí, el triomf va ser clar per a l’alcaldessa, que també va veure guanyar el seu grup a Les Lloses i Campdevànol. El PSC va ser segon al Gironès, l’Alt i el Baix Empordà, i a la Selva, mentre que ERC va ocupar aquesta posició al Pla de l’Estany i la Cerdanya.
- Aquest és el sou i la pensió que cobrarà Pere Aragonès com a expresident de la Generalitat de Catalunya
- Última hora sobre l'estat de salut d'Àngel Llàcer: "sotmès a diverses intervencions
- Aquests són els preus dels menús del nou restaurant dels germans Roca
- Gosbi deixa de ser el patrocinador del Girona
- Mor ofegat un jove de 23 anys mentre col·locava boies en una platja de Begur
- El millor càmping d'Espanya és a la Costa Brava, descobreix-lo
- El City es desprendrà del 17% de les accions del Girona
- «Calladita», la cara B dels estius dels rics a la Costa Brava
