La Sala d'Apel·lacions de l'Audiència Nacional va confirmar la sentència de la Secció Primera d'aquesta mateixa instància que va descartar terrorisme en l'agressió contra dos guàrdies civils i les seves xicotes a la localitat navarresa d'Alsasua el 2016 i els va condemnar a penes d'entre 2 i 13 anys de presó en apreciar que sí va concórrer un agreujant de superioritat i discriminació. La sentència, desestima així el recurs plantejat per la Fiscalia, que sí que qualificava els fets com a terroristes, així com els plantejats per les defenses excepte en un cas, el d'Iñaki Abad, que va ser sentenciat a 10 anys de presó i a qui ara la Sala rebaixa a 6 anys en apreciar-se els dos únics delictes de lesions que li atribuïen les acusacions i no els quatre pels quals va ser condemnat.
A la resta dels casos, confirma la sentència inicial que va imposar 13 anys de presó per Ohian Arnanz, 12 per Jokin Unamuno i Adur Ramírez, 9 anys en el cas de Jon Ander Cob, Julen Goicoechea i Ararz Urriola i 2 anys per a Ainhara Urquijo, l'única condemnada que no ha arribat a ingressar a la presó.
La Fiscalia sol·licitava revisar la sentència perquè entén que els successos d'octubre de 2016 van constituir «una agressió planificada i organitzada» contra dos membres de l'Institut Armat i les seves parelles «amb una finalitat terrorista, que seria expulsar els membres de la Guàrdia Civil d'un territori que els acusats consideren seu d'una manera excloent, atemorint a més una part de la població que no pensa com ells», en connexió amb «un entramat terrorista molt complex que encara perviu».
No obstant això, la sentència descarta que els fets «puguin considerar-se com a actes de terrorisme, ni que els mateixos es produïssin seguint l'ideari que la banda terrorista ETA tenia entre els seus objectius, encara que pogués coincidir en algun d'ells».
Les famílies dels condemnats van afirmar que la ratificació de la sentència de l'Audiència Nacional «segueix aprofundint en la injustícia i en el patiment» i van assegurar que seguiran «lluitant als òrgans judicials i al carrer».
