L'actor Volodymyr Zelensky, de 41 anys, va ser el candidat més votat a la primera volta de les eleccions presidencials ucraïneses amb un 30,4% dels vots, segons les primeres enquestes a peu d'urna. La seva única «experiència» com a governant es limita al seu paper en una sèrie de televisió, en la qual encarna un professor d'història que de sobte es converteix en president. Per repetir la seva gesta a la realitat haurà de vèncer a la segona volta del proper 21 d'abril l'actual president, el magnat prooccidental Petro Poroshenko, de 53 anys, que va rebre el suport del 17,8% dels ciutadans.

L'imparable ascens de Zelensky és en bona mesura fruit del rebuig dels electors ucraïnesos a les elits del país. Tot i la reforma del sector públic, institucions i polítics s'han vist esquitxats repetidament per escàndols de corrupció. Hi ha decepció cinc anys després de les mobilitzacions de Maidan. L'afartament que va portar Poroshenko al poder ha col·locat un rival per davant d'ell de cara a la lluita final d'abril.

«Una nova vida normal comença, sense corrupció», va assegurar l'actor després de dipositar el seu vot. «Hem d'anar endavant cap a l'adhesió a la UE i l'OTAN», va reclamar per part seva el president Poroshenko després de votar al centre de Kíev.

Els detractors de Zelensky posen en dubte la seva capacitat per governar el país i alguns el titllen de titella de l'oligarca Igor Kolomoiski, enemic de Poroshenko. Davant d'això, l'actual president ha posat a sobre de la taula la seva experiència i patriotisme davant les interminables tensions amb la veïna Rússia, que es va annexionar el 2014 la península ucraïnesa de Crimea.

Iúlia Timoixenko, un carismàtica figura de la política ucraïnesa que es presentava per tercera vegada a unes presidencials, es va quedar fora de la segona volta amb un 14,2% dels vots. Timoixenko va fer campanya prometent reduir a la meitat el preu del gas i tancar els aeroports el dia següent de guanyar les eleccions per evitar que s'escapessin els corruptes. Inclòs, va dir, el president Poroshenko.

Els tres candidats favorits (sobre un total de 39 aspirants a la presidència que omplien l'enorme papereta) es van mostrar partidaris d'un acostament a Occident en unes eleccions que són decisives per a Ucraïna. El país està en una dura crisi econòmica -és el més pobre d'Europa per darrere de Moldavia- i encara lliura una guerra contra els separatistes prorussos a l'est, que ha causat més de 12.000 morts en cinc anys.