El president del PP i candidat a la Presidència del Govern, Pablo Casado, va anunciar que el seu partit recorrerà al Tribunal Constitucional els «decrets abertzales» que van ser convalidats dimecres a la Diputació Permanent del Congrés després de ser aprovats pel Consell de Ministres poc abans de les eleccions. Durant una intervenció davant els candidats del PP de Gran Canària, el líder del PP va lamentar que es tracta de «la primera vegada en 40 anys que els abertzales presumeixen de ser socis d'un Govern d'Espanya. Em causa sorpresa i estupor», va insistir, recordant que el PP ha enterrat «20 dels nostres» als quals els «amics» d'Arnaldo Otegi assenyalaven com a objectius perquè altres els disparessin o els posessin un cotxe bomba.

«Portarem al TC -va dir- alguns d'aquests decrets perquè pensem que no són d'extraordinària necessitat. Vam anar a la Junta Electoral Central i, una vegada que no s'ha volgut avaluar que s'estan utilitzant els nostres diners per fer electoralisme, anirem al Constitucional per dir que aquests decrets no compleixen els requisits de ser d'urgent necessitat. Esperem que així el Govern deixi de fer electoralisme amb els nostres impostos».

Concretament, el PP va començar ahir impugnant els decrets relatius a l'ampliació del permís de paternitat i als canvis al mercat del lloguer. Segons el PP, aquests decrets no tenen «el pressupost habilitant d'extraordinària i urgent necessitat» que exigeix la Constitució. «La urgència real no es pot identificar amb la urgència política electoralista», sostenen.

Per part seva, el president del Govern, Pedro Sánchez, va reptar PP i Ciutadans a explicar per què no han donat suport als últims decrets llei de l'Executiu pensats per beneficiar la «majoria social» del país, en particular els més necessitats, com és el cas del decret sobre subsidis a aturats de més de 52 anys. Sánchez va advertir que aquestes formacions «hauran de respondre» davant els ciutadans sobre les posicions que van mantenir durant la convalidació de sis decrets llei. El PP es va oposar a tots els decrets, mentre que Ciutadans només va donar suport al que amplia a 8 setmanes el permís de paternitat, el que aprova els plans de contingència davant un Brexit abrupte i el que permet a ajuntaments i comunitats autònomes invertir el seu superàvit.

Sánchez va recordar la seva «determinació» per tirar endavant aquestes mesures i va assenyalar que el seu «compromís social continuarà», malgrat que el Govern ja no aprovarà més decrets llei. El que sí farà avui el Consell de Ministres és aprovar un pla de lluita contra l'atur de llarga durada, va anunciar.

Paral·lelament, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, es va mostrar partidària d'«explorar» un govern de coalició amb Podem si aquesta fos l'única opció per a la investidura de Pedro Sánchez després de les eleccions del 28-A. «Bé, és una de les possibilitats. Jo diria que si amb Podem se suma per poder conformar una majoria suficient, evidentment és una possibilitat que el Govern exploraria, igual que exploraria altres», va assenyalar Montero sobre la pretensió de Pablo Iglesias de governar en coalició amb el PSOE. La ministra va explicar que «a priori» els socialistes no tenen «cap preferència» per arribar a acords i que la seva posició és la de pactar amb aquella força política que ofereixi un major «respecte» al programa de Sánchez.