El despatx d'advocats que l'exjutge Baltasar Garzón té a Madrid, Ilocad, ha presentat al Tribunal Europeu de Drets Humans un centenar de demandes de ciutadans espanyols que reclamen que el Govern els torni els diners que els van ser confiscats pel règim franquista durant la Guerra civil, i la petició dels quals ha estat rebutjada tant per l'Executiu com pel Tribunal Suprem. Es tracta de la mateixa confiscació per la qual vol reclamar l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, que seria la primera institució de l'Estat espanyol que faria aquesta petició, que fins ara només han cursat particulars.
L'origen de les demandes es troba en les normes que va dictar el règim franquista a les acaballes de la Guerra civil per confiscar tota la moneda que hagués estat emesa per les autoritats republicanes des del 18 de juliol del 1936, la data del cop d'estat de Franco. Era el papel moneda puesto en circulación por el enemigo, el dinero rojo, que va quedar en poder de les autoritats franquistes i mai no va ser retornat als seus propietaris originals.
El despatx de Garzón gestiona les demandes per aquest afer de persones d'arreu de l'Estat. Inicialment (com farà en el cas de Sant Julià de Ramis el despatx d'advocats gironí Delso Quintana) va fer la reclamació al Consell de Ministres, que la va rebutjar. Es va interposar llavors un recurs contenciós-administratiu contra la decisió al Tribunal Suprem, que també va ser rebutjat. Com que el Constitucional tampoc no va admetre el cas, finalment l'ha portat al tribunal europeu d'Estrasburg.
