Des de la perspectiva que donen els 700 quilòmetres aproximats de distància que separen Girona de Madrid, la sensació de «presa de pèl» de què parlava ahir Albert Rivera per valorar la resposta del president en funcions, Pedro Sánchez, a l'oferta d'abstenció en un hipotètic i a hores d'ara ja impossible nou ple d'investidura al Congrés és compartida. Més intensa, fins i tot, perquè, des de lluny, fa la impressió que esquerres i dretes han participat sense massa rubor en la sostracció de massa capil·lar de la plebs. Gairebé quatre mesos després de les últimes eleccions generals, no hi ha acord per investir nou president, de manera que la política aboca el país a unes noves eleccions: ho assumia ahir el rei Felip VI, primer, que en finalitzar la ronda de contactes amb els diversos líders polítics llançava la tovallola i renunciava a presentar un candidat a presidir el Govern els propers quatre anys; i Pedro Sánchez, des de La Moncloa, després. La data: el 10 de novembre.
La culpa, del txa-txa-txa
Conegut era que la triple dreta de PP, Cs i Vox no volia veure ni en pintura un cap de l'Executiu d'esquerres; menys obvi resultava, en canvi, que les forces progressistes tampoc estaven massa per la labor. Aquest estiu s'ha parlat de pactes d'estabilitat entre PSOE i Unides Podem; de coalicions -fins i tot es va fer públic algun repartiment de carteres- i de coalicions revisables com la presó permanent. Molt soroll per a no res i noves eleccions el 10-N. El Rei, després de reunir-se amb el guanyador dels comicis primaverals, constatava una obvietat: que «no existeix un candidat que compti amb els suports necessaris perquè el Congrés dels Diputats, en el seu cas, li atorgui confiança». No hi ha pacte, però tothom tranquil, que la culpa sempre serà dels altres. Pablo Iglesias diu que Sánchez estima més Rivera; Rivera, que Sánchez «és el problema»; Pablo Casado, que l'alternativa és ell; Vox, que la responsabilitat recau en el txa-txa-txa i que arriba España! I Sánchez que ell no ha fet res mal fet. Eleccions el 10-N, en resum, amb totes les incògnites que això obre: una enquesta del Centre d'Investigacions Sociòlogiques (CIS) de finals de juliol atorga un folgat avantatge al PSOE, que acumula el 29,7% de la intenció de vot (el PP es quedaria amb l'11,6; els Ciutadans de Rivera amb el 7,4; Podem amb el 6,8 i Vox, amb el 3,3). De la mateixa manera, però, l'endemà de les eleccions del 28-A tothom donava Casado per mort i, passat el temporal al carrer Gènova, el seu partit governa a Castella i Lleó, a Múrcia i a Madrid -en aquest últim cas ho fa tant a la Comunitat com a l'Ajuntament de la capital.
L'alternativa hi és
El PP també mana a Andalusia en virtut del pacte a tres amb Cs i Vox, acord que, en funció dels resultats de les noves eleccions i per molta por que faci podria replicar-se al Congrés dels Diputats. Sánchez i el PSOE deuen estar molt segurs de les seves possibilitats, però l'alternativa que tant s'arroga Casado hi és. En aquest context, la participació s'intueix decisiva i ja es veurà l'efecte que tindran les sentències judicials del procés i dels EREs andalusos, previstes, diuen, diuen, diuen, per a aquests mesos de tardor.
Un cafè al bar de l'hemiscicle
Ahir al vespre, a Podem i a Cs s'ho prenien amb certa filosofia, fins al punt que Iglesias i Rivera, informava l'agència Europa Press, prenien un cafè plegats al bar del Congrés dels Diputats, ben a prop de l'hemiscicle. Ho feien just quan Casado compareixia davant la premsa per carregar, bàsicament, contra Sánchez. Rivera i Iglesias la feien petar una estona abans que el president en funcions d'un Govern en funcions que va sortir d'una moció de censura inversemblant tot just fa un any i tres mesos assumís nous comicis.
«Que ho diguin més clar»
En la compareixença oficial, Sánchez, que no perd el temps, ja llançava els primers missatge de campanya: que els ciutadans «ho diguin més clar», declarava; és a dir, que votin socialista perquè, «desgraciadament, dues forces conservadores [PP i Ciutadans] i una d'esquerres [Podem] han preferit bloquejar allò que van dir les urnes». La culpa, dels altres. «Que no li surti gratis [a Sánchez]», demanava Casado. Que triï entre l'opció «d'esquerres» i la «de dretes», manifestava Pablo Iglesias, assumint, com el CIS, que el PSOE serà el vencedor.
«Un govern sòlid»
La del 10-N serà la quarta votació general en quatre anys a Espanya. D'aquell dia Pedro Sánchez n'espera que en pugui sortir un «govern sòlid» -socialista, per descomptat- i que no hi hagi «més bloquejos». Els vots li donaran o prendran la raó. En qualsevol cas: la campanya ha començat.
