La Fiscalia ha presentat un escrit dirigit a l'Audiència Provincial d'Àlaba en el qual reclama l'ingrés immediat a la presó dels cinc principals condemnats en el «cas De Miguel», la xarxa liderada per diversos excàrrecs del PNB dedicada al cobrament de comissions il·legals a canvi de la concessió irregular de contractes públics. L'Audiència celebrarà demà una vista per decidir si els condemnats ingressen o no en centres penitenciaris. La sentència, que pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem, tanca un llarg i polèmic procés judicial, que es va prolongar al llarg de gairebé tot 2018 i en el qual s'ha jutjat a 26 persones per diversos delictes comesos entre 2005 i 2009; onze dels acusats van quedar absolts. A la resta se'ls han imposat penes que van dels 3 als 13 anys de presó.

El Ministeri Públic sol·licita en el seu escrit l'entrada a la presó dels condemnats amb penes més elevades: Alfredo de Miguel, condemnat a 13 anys i tres mesos de presó, Koldo Ochandiano (set anys i sis mesos de presó), Xabier Sánchez Robles (set anys i un mes de presó), Aitor Telleria (sis anys i sis mesos), Iñaki San Juan (cinc anys i tres mesos) i Josu Montes (quatre anys i quatre mesos).

La petició de la Fiscalia haurà de resoldre's en una vista a porta tancada. En tot cas, l'Audiència Provincial d'Àlaba emetrà pròximament una provisió en resposta a la petició del Ministeri Públic, segons han confirmat fonts judicials. L'Audiència Provincial d'Àlaba, en una sentència que pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem, ha condemnat a 15 persones per les activitats desenvolupades entre 2005 i 2009 per una xarxa dedicada al cobrament de comissions il·legals a canvi de l'adjudicació irregular de contractes públics.

Dimarts, un cop coneguda la sentència, el lehendakari, Iñigo Urkullu, va demanar «disculpes a la societat per una actitud reprovable i contrària a l'ideari i valors ètics» que defensa el PNB. En aquest context, va precisar que la sentència «deixa clar» que els condemnats van actuar en benefici propi i no hi ha vinculació amb la formació jeltzale, i va assegurar que el Govern Basc treballarà perquè restitueixin a les arques públiques els 146.230 euros defraudats.

Responsabilitat política

Des de l'oposició, el PP, per boca d'Alfonso Alonso, preguntava a Urkullu si assumirà «alguna responsabilitat política»; ahir, el president del partit a Àlaba, Iñaki Oyarzabal, exigia al lehendakari que presenti la seva dimissió per «mentir» i per «permetre pràctiques corruptes» a les administracions públiques i al PNB quan n'era president. Sosté que si el PSE-EE, soci del PNB al Govern Basc, vol actuar amb «coherència», hauria d'impulsar una moció de censura.

Des de Podem, el secretari de Comunicació a Euskadi, Andeka Larrea, reclama «autocrítica» al PNB i «mesures» perquè «el clientelisme i la corrupció surtin de les institucions» i des d'EH-Bildu Arnaldo Otegi sosté que «ningú ens pot convèncer ja que això és una excepció i no la regla».