El president del Consell Europeu va plantejar, ahir, una nova proposta per la gestió del fons de recuperació econòmica de 750.000 milions d'euros per pal·liar els efectes del coronavirus, que preveu donar més poder als governs nacionals dels estats membres (que són els que conformen la institució del Consell).
En aquest sentit, la proposta de Michel contempla el vist-i-plau previ dels caps d'estat abans de desemborsar els ajuts i la possibilitat d'aprovar o rebutjar els plans nacionals que cada país ha d'enviar per a accedir a les ajuda.
Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea discutiran en una cimera de la setmana vinent aquesta proposta, que manté la grandària del fons (750.000 milions) i l'equilibri entre transferències i préstecs (500.000 milions i 250.000 milions, respectivament), però en contrapartida dona més control a la institució del Consell de la Unió Europea, on tenen representació els executius estatals.
En canvi, el Parlament Europeu està format pels eurodiputats que escullen els ciutadans durant les eleccions europees, independentment de les formacions que lideren en els governs dels seus països. La Comissió Europea, per la seva banda, tanca el triangle institucional de la UE i es designa segons la configuració del Parlament i els governs dels estats membres.
Accedir als ajuts del fons
En concret, el país que vulgui rebre els ajuts hauran de dissenyar un programa de reformes i haurà de rebre llum verda d'una majoria qualificada dels socis europeus abans d'accedir als fons. Després, les ajudes s'aniran desemborsant en diversos trams a mesura que es vagin completant una sèrie de criteris preestablerts.
Aquest major pes dels Estats membres és un dels tres elements que reforça la condicionalitat de pla. A més, el 30% dels diners que demanin els països han d'estar destinats a la transició climàtica.
El president del Consell i exprimer ministre belga, Charles Michel, va reconèixer que es tracta d'un assumpte «sensible» entre els estats membres, que tenen «diferents opinions» sobre la condicionalitat vinculada al fons de reconstrucció. «El que proposem és un pont», va defensar Michel, si bé va admetre que s'esperen debats difícils durant la cimera de la setmana vinent. «Compto amb la valentia política, és el moment d'actuar i decidir», va sostenir.
A banda d'elevar la condicionalitat, la proposta de Michel recull altres cessions a països del nord com ara Països Baixos, Àustria, Dinamarca o Suècia. Així, proposa avançar dos anys, a 2026, el moment en el qual la UE comenci a retornar el deute que emeti per a finançar la recuperació i mantenir els «xecs» que redueixen la contribució nacional al pressupost comunitari dels socis més rics.
També va accedir a canviar la clau de repartiment: el 70% es repartirien seguint la metodologia de la Comissió Europea i es distribuirien entre 2021 i 2022, però el 30% restant es repartiria el 2023 tenint en compte l'enfonsament del PIB en els dos anys anteriors.
