Si no hi ha canvis de darrera hora a l'agenda governamental, serà dimarts que ve, 15 de setembre, la data en què el Consell de Ministres aprovi l'Avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica. Una vegada que s'aprovi després del pertinent tràmit parlamentari comportarà, entre moltes altres coses importants, el fet d'atorgar «caràcter radicalment nul» a totes les condemnes i sancions produïdes «per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa» durant la Guerra Civil o la dictadura, el que inclou el president de la Generalitat Lluís Companys, de l'afusellament del qual es compleixen 80 anys el pròxim 15 d'octubre.

Aquesta nova Llei de Memòria, que derogarà l'aprovada el 2007, és una de les joies legislatives que el Govern de coalició guardava a la seva maleta d'acords. Servirà per il·legalitzar fundacions com la Francisco Franco o associacions que facin apologia de la dictadura o que, directament o indirecta, incitin a l'odi o la violència contra les víctimes de la guerra o el règim franquista.

Sens dubte aquest projecte, que ha treballat i impulsat la vicepresidenta Carmen Calvo, servirà, almenys per uns dies, per apropar socialistes i morats després de diverses setmanes d'alta tensió i xocs en públic i en privat. És també bastant probable que sigui ben rebut per diversos dels seus socis d'investidura, especialment ERC.

Amb la filosofia de «suprimir» elements de divisió entre la ciutadania, alguns articles de la norma es refereixen a la possible revocació de distincions, nomenaments, títols i honors institucionals, així com de condecoracions i recompenses o supressió de títols nobilaris «que hagin estat concedits o suposin l'exaltació» de la contesa civil o l'era franquista.