L'estratègia de vacunes contra la covid-19 de la Unió Europea fa aigües. L'augment dels contagis per les noves variants i els retards en la distribució dels antídots comprats per la Unió Europea als tres fabricants que ja han rebut llum verda de l'Agència Europea del Medicament-BionTech-*Pfizer, Moderna i AstraZeneca- continuen generant polèmica i crítiques en alguns estats membres, que han començat a buscar activament solucions pel seu compte més enllà de les fronteres europees.

És el cas d'Àustria i Dinamarca, que han anunciat la seva intenció de formar una aliança i cooperar estretament amb Israel en la recerca i producció de vacunes per evitar els colls d'ampolla que impedeixen una producció i una distribució massiva. «M'alegro que [Ursula] von der Leyen prengués tan aviat la iniciativa d'adquirir vacunes. Però hem de mirar cap endavant i preparar-nos per a noves mutacions. No hauríem de continuar depenent només de la UE per a la producció de vacunes de segona generació», defensa el primer ministre austríac, Sebastian Kurz, un dels líders particularment crítics amb la lentitud de l'EMA en l'aprovació de vacunes.

«Els experts calculen que necessitarem vacunes anuals per a sis milions d'austríacs. Per això volem treballar en estreta col·laboració amb Dinamarca i Israel en la recerca i producció de vacunes», ha explicat en les seves xarxes socials. Kurz i la seva homòloga danesa, Mette Frederiksen, viatjaran demà a Jerusalem per entaular converses directament amb el primer ministre israelià, Binyamin Netanyahu, sobre la reeixida estratègia de vacunació d'Israel que, a data de l'1 de març, havia injectat la primera dosi a més del 55% de la seva població i al 39,7% les dues necessàries per garantir la immunització. Sobre la taula, segons ha indicat Netanyahu, hi ha la creació d'«una corporació internacional per a la fabricació de vacunes».

Gerro d'aigua freda

La decisió de Viena i Copenhaguen suposa un nou gerro d'aigua freda i obre noves fissures en l'intent de Brussel·les per mantenir la unitat de la UE. Encara així, la Comissió Europea ha negat que l'estratègia conjunta hagi quedat tocada. «És important veure els diferents enfocaments que se segueixen i serà útil treure lliçons d'altres països com Israel. Aquests esforços no competeixen, sinó que es reforcen, i és en aquest esperit en el qual veiem la missió», ha assenyalat el portaveu de Sanitat, Stefan de Keersmaecker.