Com no podia ser d'una altra manera, ERC i Junts, socis de Govern des de 2015 i negociant ara projectar aquesta entesa fins al 2025, van interpretar de manera diferent i oposada les conseqüències que els resultats de les eleccions madrilenyes poden tenir per a Catalunya. On uns, els post-convergents, veuen el final de tota opció de negociació amb l'Estat, tenint en compte la potència del triomf del PP i Vox, contraris fins a l'últim sospir a qualsevol acord amb l'independentisme; els altres, els republicans, hi veuen una oportunitat donada la nova debilitat de Pedro Sánchez.

«El PSOE mai fa, sinó que se l'obliga a fer», apunta una font republicana parafrasejant una cita de campanya. «Els socialistes ja han vist que com més gran ha estat el seu acostament ideològic cap a la dreta, per intentar fer-se amb el vot de Cs, més terreny se li ha menjat el PP. I, per tant, cal esperar que ara provi una altra cosa». Què? Doncs encomanar-se a la majoria de la investidura, aplicar polítiques progressistes i mostrar «una clara voluntat de resoldre el conflicte polític amb Catalunya».

A Junts, les conclusions no se centren tant en mirar al pacte no tancat com en preveure una dificultat afegida al procés de diàleg iniciat per ERC. «L'únic que s'ho creia mínimament era Pablo Iglesias», apunta una dirigent de Junts pel que fa al sisme madrileny i l'adeu del líder de Podem.