La crisi oberta entre el Marroc i Espanya per l’acollida a Logronyo del líder del Front Polisario Brahim Ghali i la posterior onada de milers de migrants que va desbordar Ceuta està lluny de refredar-se. El Marroc va reforçar la polèmica en emetre el seu ministeri d’Exteriors una nota en la qual, entre d’altres arguments, equipara els seus problemes al Sàhara Occidental amb el Procés independentista català.
Només hora i mitja després de la difusió del comunicat marroquí, el president del Govern, Pedro Sánchez, va respondre de manera taxativa criticant la maniobra del Marroc: «Si el que s’està dient per part del ministre d’Afers Estrangers marroquí és que han utilitzat la migració, és a dir, l’assalt a les fronteres espanyoles per part de més de 10.000 marroquins en 48 hores, a mi em sembla absolutament inacceptable».
El comunicat del Ministeri d’Exteriors alauita, sense capçalera, situa l’arrel de la «greu crisi» diplomàtica en les «segones intencions hostils d’Espanya pel que fa al Sàhara» Occidental, i augura que aquest conflicte no acabarà amb la compareixença davant la justícia espanyola del líder del Front Polisario, prevista per a avui a l’Audiència Nacional.
En el comunicat, Rabat fa una al·lusió directa al procés independentista català. «Quina hauria estat la reacció d’Espanya si un representant del separatisme hagués estat rebut al Palau Reial marroquí? Si hagués estat rebut públicament i oficial pel seu aliat estratègic, el seu important soci comercial i el seu veí més proper al sud?», pregunta retòricament l’escrit.
Per a Rabat, Espanya s’ha aliat amb els seus enemics passant a exercir un paper de potència «hostil». L’acollida de Ghali a Espanya -segons el Govern espanyol per motius humanitaris- «ha revelat la connivència del nostre veí del nord amb els adversaris del Regne per soscavar la integritat territorial, així com les actituds hostils i les estratègies perjudicials d’Espanya cap a la qüestió del Sàhara».
«Com podem saber que Espanya no tornarà a conspirar amb els enemics del Regne? Com restablir la confiança després d’un error tan greu? Què busca realment Espanya?», argumenta la declaració alauita. La crisi, assegura la nota, acabarà quan «Espanya aclareixi sense ambigüitats les seves eleccions, les seves decisions i les seves posicions» en relació amb el Sàhara.
Per al Marroc, «la crisi no es limita a un home. No comença amb la seva arribada ni acabarà amb la seva sortida. Es tracta abans de res d’una qüestió de confiança i de respecte mutu trencats entre el Marroc i Espanya», assegura la declaració.
Brahim Ghali va ingressar a l’Hospital San Pedro de Logronyo el passat 17 d’abril després d’evolucionar negativament d’un contagi de COVID. La ministra espanyola d’Exteriors, Arancha González Laya, va atribuir posteriorment la seva presència al país a «raons estrictament humanitàries». Ghali serà interrogat avui pel jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz sobre presumptes delictes de genocidi i lesa humanitat.
Comparació amb el procés
La declaració recorda en diversos passatges que «el Marroc mai va instrumentalitzar el separatisme» contra Espanya. «Durant la crisi catalana, el Marroc no va optar per la neutralitat, sinó que va ser un dels primers a posar-se del costat de la integritat territorial i la unitat nacional de el seu veí de el nord», afirma.
I recorda fins i tot dos moments clau: el 2012 una delegació econòmica catalana va visitar el Marroc i l’executiu alauita va modificar el seu programa, a petició de l’espanyol, perquè «no fos rebuda al més alt nivell». I el 2017 «va rebutjar la petició de visita i reunió d’un gran líder del separatisme català», relata al·ludint a l’expresident Carles Puigdemont.
Duresa inusual amb el Marroc
Pedro Sánchez va ser inusualment dur amb el Marroc, prova del malestar enorme que va provocar el comunicat de Rabat: «No és admissible que hi hagi un Govern que digui que s’ataquen les fronteres, que s’obren les fronteres perquè entrin 10.000 immigrants en 48 hores per desavinences i discrepàncies en política exterior».
