L’exconseller d’Afers Exteriors Raül Romeva va justificar ahir davant la jutgessa que l’expedient de la subvenció de 40.000 euros el 2016 a l’entitat Focir, pel qual està imputat per presumpta malversació de fons, comptava amb l’informe tècnic de la Intervenció General de la Generalitat que avalava que podia tramitar-se de manera directa i sense concurrència pública. La fiscalia l’acusa únicament d’aquest aspecte, encara que la jutgessa, que instrueix la causa pel suposat desviament de diners públics per a la causa independentista, també li va preguntar sobre els canvis de criteri a l’hora d’atorgar aquests ajuts, qüestió que va dir desconèixer.

A la denúncia de la fiscalia per aquesta presumpta malversació de fons, Romeva apareix únicament en un apartat, el que descriu la subvenció que el seu departament va concedir a la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegues (Focir), una plataforma d’entitats de promoció exterior de Catalunya. Segons l’acusació pública, es va atorgar sense justificació i sense concurrència pública. Fonts de la defensa de l’exalt càrrec van explicar que era per a les activitats del 2016 d’aquesta organització.

L’exconseller va explicar a la jutgessa no només que l’expedient comptava amb els informes tècnics i d’avaluació comptable preceptius, sinó que no va tenir coneixement del definitiu de la Intervenció perquè ja no ocupava el càrrec en estar empresonat a Estremera (Madrid) ) mentre esperava el judici del procés al Tribunal Suprem, que va concloure amb la seva condemna de 12 anys de presó. Per tant, va destacar, es va limitar a signar, desconeixent a què es van destinar els fons.

Romeva va rebre el suport a la seva entrada a la Ciutat de la Justícia de Barcelona d’Oriol Junqueras, altres diputats d’ERC i la CUP, així com del president d’Omnium, Jordi Cuixart, i un representant de Junts. El líder republicà va avisar que hi ha partits que no guanyen eleccions i aprofiten que tenen «amics» en els àmbits dels aparells de l’Estat, com els tribunals, «per intentar imposar la seva voluntat a la ciutadania», cosa que segons el seu parer «violenta la democràcia».