Escalada sense precedents en el quart dia de l’ofensiva de l’Exèrcit rus a Ucraïna, que de moment continua sense obtenir una victòria clara en cap dels fronts militars en què està actuant. En un nou gest teatral amb presència de càmeres de televisió inclosa, el president rus, Vladímir Putin, va ordenar als seus màxims caps militars posar en alerta les «forces de dissuasió», eufemisme militar que equival a les forces nuclears. «Ordeno al ministre de Defensa (Serguéi Shoigu) i al cap de l’Estat Major (el general Valeri Gueràsimov) que posin les forces de dissuasió de l’Exèrcit rus en alerta especial de combat», va proclamar Putin solemnement, com li sol agradar quan realitza aquest tipus d’amenaces, esgrimint com a justificació els gestos i declaracions poc amistoses contra el seu país realitzades pels dirigents dels països occidentals aliats.

El líder del Kremlin es referia no només a la pluja de sancions que està caient sobre el seu Estat, el seu Govern i el seu entorn més proper des del començament de les hostilitats, que en la pràctica obriran, en els anys que vinguin, una profunda bretxa econòmica, política i de comunicació entre la Federació Russa i Occident; sinó també als enviaments d’armes per a l’Exèrcit de Kíev anunciats per nombrosos països europeus, en especial als projectils antitancs, que, si fossin certes les xifres de pèrdues anunciades per fonts ucraïneses, podrien estar causant greus danys en les incursions de vehicles blindats russos en les principals ciutats d’Ucraïna. De fet, no és la primera ocasió des de l’inici de la crisi en què el president rus evoca la idea de fer servir l’arma atòmica per dissuadir els aliats de Kíev. Dijous, de matinada, quan va anunciar l’ofensiva militar, ja va advertir que tot país que s’oposés als seus objectius afrontaria «conseqüències inaudites» en la seva «història». Des de Washington, la portaveu de la Casa Blanca, Jane Psaki, va respondre assegurant que es tracta d’advertiments buits que, a més, responen a un patró de comportament intimidatori llargament observat en el líder del Kremlin. Segons la portaveu presidencial nord-americana, Putin «fabrica amenaces que no existeixen per justificar més agressions». Per part seva, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va qualificar les paraules del president rus d’«irresponsables».

Nombrosos analistes consultats per les agències d’informació coincideixen que en realitat es tracta d’un gest sense contingut excessiu, ja que, en realitat, les forces nuclears russes ja estan en estat d’alerta i poden ser activades en només 10 minuts. I encara que expressen la seva preocupació per l’escalada que l’anunci suposa, vinculen tot això a la frustració creixent del president rus davant els escassos resultats obtinguts fins ara per les seves tropes enviades al país veí. «Hi ha frustració russa amb la resistència ucraïnesa», va constatar David Khalfa, investigador de la fundació francesa Jean Jaurés. Això sí, un eventual ús de l’arma atòmica per part de Rússia en aquest context violaria radicalment la doctrina militar russa, que només preveu recórrer-hi en el cas d’amenaça per a l’existència de l’Estat, de ser agredida amb míssils balístics o d’atac a una instal·lació de míssils atòmics.

Kíev, envoltada

De fet, Putin va fer aquest anunci mentre les forces russes continuaven topant-se, una vegada i una altra, amb la resistència de les tropes ucraïneses, que repel·leixen les incursions a les ciutats i retarden la ràpida victòria amb què comptava el Kremlin en l’assalt més gran a un país sobirà esdevingut al continent europeu des de la Segona Guerra Mundial. Les forces russes van entrar ahir a Kharkov, la segona ciutat del país, encara que no van aconseguir el control d’una població amb una mida similar a la de Barcelona. Kíev es manté també en mans de les forces ucraïneses, encara que l’alcalde de la ciutat, Vitali Klitschko, va informar en caure la nit que l’urbs està envoltada i que tots els accessos havien estat bloquejats. Paral·lelament, un principi de diàleg podria estar obrint-se pas. Ucraïna va confirmar que es reunirà amb una delegació russa a la frontera amb Bielorússia, al costat del riu Pripiat. Perquè aquesta reunió pugui finalment tenir lloc, el president bielorús, Aleksándr Lukaixenko, ha hagut de garantir que «tots els avions, helicòpters i míssils estacionats en territori bielorús» romandran «a terra durant el viatge, les converses i el retorn de la delegació ucraïnesa» a Kíev.

La hipòtesi de contactes entre Rússia i Ucraïna estava a sobre de la taula des de divendres, encara que les dues parts acusaven l’altra de no voler negociar. El motiu del fracàs era l’escenari elegit per Rússia perquè tinguessin lloc les converses: Minsk, capital de Bielorússia. El Govern ucraïnès ja no considera el seu veí del nord com un país neutral en el conflicte, ja que part de l’ofensiva russa ha estat llançada precisament des del territori bielorús. Finalment, va ser el mateix president ucraïnès, Volodímir Zelenski, qui va donar a conèixer la notícia a través de Telegram. Amb tot, el mandatari ucraïnès no té gaire clar que la situació que es viu en aquests moments en els diferents escenaris bèl·lics estigui prou madura perquè unes converses per a un alto el foc tinguin èxit.