Els països de la Unió Europea (UE) van acordar ahir iniciar el procés perquè Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia es puguin convertir, en un futur, en membres del club comunitari, després de la petició que aquests tres països van fer a Brussel·les la setmana passada. Segons va informar la presidència francesa de la Unió al seu compte oficial de Twitter, els Vint-i-set van demanar a la Comissió que faci el primer pas en aquest camí, elaborant l’informe necessari per decidir si els països de la UE concedeixen a Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia la condició de país candidat. «Acord per convidar la Comissió Europea a presentar una opinió sobre cadascuna de les sol·licituds d’adhesió a la UE presentades per Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia», assenyalava el tuit, després d’una reunió dels ambaixadors dels Vint-i-set davant les institucions comunitàries en què van analitzar la qüestió.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va signar la petició d’adhesió a la UE la setmana passada, com a part de la resposta a la invasió que Rússia va iniciar el 24 de febrer. Moldàvia i Geòrgia van seguir els seus passos immediatament, davant el temor que Moscou decideixi també actuar en contra seu. L’executiu comunitari elaborarà ara un informe en què valorarà si Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia compleixen els criteris per convertir-se en països candidats a entrar a la UE, entre ells, el respecte als valors fonamentals de la UE, l’existència d’institucions estables que garanteixin la democràcia i una economia de mercat. Quan Brussel·les acabi la seva valoració -que suposa el primer pas d’un procés que sol durar anys- els països de la UE ho hauran d’aprovar per unanimitat i només llavors podrien començar les negociacions d’adhesió.

En un altre ordre de coses, en les primeres 24 hores des que les tropes russes van envair Ucraïna el 24 de febrer passat, la Unió Europea, el Regne Unit i els Estats Units van continuar fent negocis amb Rússia com si res no hagués passat. Totes tres potències es van gastar conjuntament prop de 700 milions de dòlars en petroli i gas rus, una factura que van completar amb la compra d’alumini, carbó, níquel o titani, segons va publicar Bloomberg. Aquesta dinàmica serveix per il·lustrar una de les paradoxes d’aquest conflicte: mentre Washington i Brussel·les armen l’Exèrcit ucraïnès i aïllen Moscou amb sancions econòmiques, segueixen comprant matèries primeres i hidrocarburs de forma massiva. És a dir, continuen finançant la mateixa maquinària de guerra que aspiren a destruir.

Les sancions contra el sector energètic rus són l’altre botó nuclear d’aquesta crisi, un escenari que molt pocs han volgut contemplar fins ara. Ningú a Occident s’ha atrevit fins ara a seguir aquest camí, per més que la UE hagi vetat les vendes de la tecnologia que Moscou necessita per mantenir a punt les refineries o que Washington hagi restringit la capacitat del gegant gasístic Gazprom per buscar inversors als EUA. En els darrers dies, però, el debat ha començat a canviar.

Primer pas

Els EUA han posat sobre la taula la possibilitat de vetar les importacions de petroli rus, un primer pas cap a l’embargament del seu sector energètic que intenta coordinar amb els aliats europeus. «Estem debatent amb els nostres socis europeus la prohibició d’importar petroli rus als nostres països i, alhora, assegurar que es manté el subministrament global de petroli», va dir el secretari d’Estat dels EUA, Anthony Blinken. Aquestes converses no han trigat a encarir una mica més els preus davant del temor que l’escassetat d’oferta dels últims mesos s’eixampli de manera dramàtica amb la sortida progressiva del mercat del tercer exportador d’hidrocarburs del món.