El president, Emmanuel Macron, i la candidata de la ultradreta Marine Le Pen van tancar divendres una campanya atípica per a la primera volta de les eleccions presidencials franceses d’avui gairebé en empat tècnic. Macron, que va entrar tard en campanya com a conseqüència de les seves tasques de mediació en l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, ha patit una caiguda de sis punts en intenció de vot, situant-se en un 26%, mentre que Le Pen ha anat guanyant força i estaria en un 24%. D’aquesta forma, tot sembla indicar que, tal com va succeir l’any 2017, seran ells dos els que es jugaran la Presidència en la segona volta del dia 24, però en aquest cas caldrà tenir en compte un element clau: l’alta abstenció prevista, que podria superar el 25% per primera vegada des dels comicis de 2002, any en què precisament el pare de la candidata d’ultradreta, Jean Marie, va aconseguir accedir a la segona volta contra tot pronòstic.
Per darrere dels dos principals favorits hi ha el candidat de l’esquerra Jean-Luc Mélenchon, que amb un 17% dels suports en les enquestes sembla l’únic que podria evitar el duel del 2017. Mélenchon ha volgut mobilitzar els indecisos fent una crida al «vot útil» durant la campanya i ha rebut el suport d’alguns líders socialistes com Ségolène Royal, però no el d’altres candidats de l’esquerra com l’ecologista Yannik Jadot (5% de l’estimació de vot), el comunista Fabien Roussel (2,5%) o l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo (2%).
Paral·lelament, l’ultradretà Éric Zemmour, que ha anat de més a menys en la campanya fins a situar-se en una previsió del 10% dels votants, i Valérie Precresse, que estaria en el mateix percentatge, es troben lluny de poder optar a entrar en la segona volta dels comicis.
En tot cas, la invasió russa d’Ucraïna ha capgirat els plans de la campanya dels candidats a la presidència de França. La guerra ha centrat el debat, especialment en les primeres setmanes, i això ha beneficiat especialment l’actual president. Segons Mathilde Ciulla, experta del European Council on Foreign Relations (ECFR), el rol actiu de Macron a l’inici de la guerra el va ajudar a situar-se com «l’únic polític francès» capaç de tenir un «posicionament internacional». Ara bé, la guerra ja no està tan al centre i el debat ha derivat cap a les conseqüències econòmiques del conflicte, diu Mark Elchardus, de l’Institut Clingendael, i això beneficia Le Pen, la candidata del Reagrupament Nacional.
Si bé la capacitat de Macron de posicionar-se a nivell internacional com una figura negociadora va fer augmentar la seva popularitat i intenció de vot, ara les conseqüències econòmiques del conflicte poden ser el seu principal obstacle en la cursa cap a la reelecció.
«Ara que la guerra està menys en el centre del debat està baixant en les enquestes. Macron està perdent punts i Le Pen els està guanyant. Li va funcionar molt bé a l’inici de la guerra, però ara l’interès dels francesos en el que està passant a Ucraïna és menor», assenyala l’experta de l’ECFR.
Augment del cost de la vida
Aquest menor interès dels francesos per la guerra es deu, en part, a la pressió de Le Pen de fer bascular el debat cap a l’augment del cost de la vida. «Ha estat bastant intel·ligent en el seu posicionament. Ha transformat el debat sobre la guerra en una discussió sobre el poder adquisitiu i l’impacte de les sancions en qüestions com el preu de l’energia», afirma.
