Cap partit nacionalista, cap catòlic, ha governat a Irlanda del Nord en el segle d’existència de la província, des de la partició de l’illa. Això pot canviar si el Sinn Féin és el més votat en les eleccions autonòmiques de dijous passat com indicaven els resultats parcials. El gran analista de la BBC John Curtice no dubta que els republicans ho aconseguiran i és també molt probable que obtinguin el nombre més gran dels 90 escons de l’Assemblea autonòmica de Belfast.
El Sinn Féin aconseguiria segons aquests càlculs un 27%, el Partit Unionista Democràtic (DUP) un 24%, el Partit de l’Aliança un 16%, el Partit Unionista de l’Ulster (UUP) un 11%, el Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP ) un 8% i la Veu Tradicional Unionista (TUV) un 7%. Els resultats definitius es coneixeran avui i si es confirmessin les previsions els nacionalistes haurien aconseguit un avenç històric cap a la futura unitat d’Irlanda. La seva victòria posaria una gran pressió en l’Acord de Divendres Sant que el 1998 va posar fi al conflicte armat a la província britànica.
Imatge més acceptable
El Sinn Féin ja va ser la força més votada al sud de l’illa en les generals del 2020. El partit associat durant dècades amb el terrorisme de l’IRA ha experimentat un ascens imparable. De mica en mica s’ha anat desprenent del llegat de sang que els convertia en proscrits per a molts votants. Ha estat un llarg camí que va començar a donar beneficis electorals a partir de l’Acord de Pau fa gairebé 25 anys després d’un conflicte que va causar 3.500 morts. En el joc democràtic, el relleu dels líders vinculats a la lluita armada va ser determinant. Canvi generacional i rentat d’imatge.
L’actual presidenta, Mary Lou McDonald, va substituir Gerry Adams en el càrrec el 2018. Aquesta dublinesa de 53 anys, mare de dos fills, va créixer en una família de classe mitjana, es va educar en un col·legi privat, va fer els seus primers i breus passos en política amb el Fianna Fáil i mai ha estat vinculada a l’IRA. Popular i intel·ligent, el seu propi accent, molt diferent del d’aquells encaputxats del nord o el del mateix Adams, quan es va poder escoltar la seva veritable veu, ha fet el Sinn Féin més acceptable.
Amb especial popularitat entre les dones i els joves, que no van viure els anys d’atemptats i execucions diàries, ha reconvertit una formació marginal al sud en l’alternativa progressista d’esquerres, bolcada en problemes socials, com l’escassetat de l’habitatge social o les deficiències sanitàries, capaç de plantar cara als dos grans partits tradicionals.
La vicepresidenta del Sinn Féin és una altra dona, Michelle O’Neill, de 46 anys, filla d’un antic presoner de l’IRA, cridada a ser la nova ministra principal. En el passat va treballar amb Martin McGuinness, un altre històric, ja mort, implicat directament en la lluita terrorista, que després va saber «reciclar-se» com a polític.
