Multar als puters, una mesura eficaç?

A Espanya, la llei de seguretat ciutadana ja permet establir sancions als puters (i també a les dones prostituïdes), però el PSOE aspira al fet que sigui el Codi Penal qui castigui aquests homes. Per això, ha registrat una proposició de llei en el Congrés dels Diputats que estableix sancions de 12 a 24 mesos a aquestes persones, i presó d'1 a 3 anys i multes de 24 a 48 mesos en cas que la persona prostituïda sigui menor o estigui en situació de vulnerabilitat. La reforma plantejada aclareix que «en cap cas serà sancionada la persona que estigui en situació de prostitució».

«Les persones que recorren a les dones en situació de prostitució participen directament de l'entramat que sosté aquesta greu vulneració dels drets humans. Aquestes persones representen la condició de possibilitat perquè es produeixi la prostitució. Per tant, aquesta iniciativa contempla el retret penal d'aquesta mena de conductes», assenyalen els socialistes en l'exposició de motius de la seva proposició de llei.

Com tot en el debat sobre la prostitució, aquesta mesura suscita respostes molt diverses, des de defenses fèrries -com la del PSOE- a crítiques contundents. El mateix Ministeri d'Igualtat ha reiterat en diferents ocasions que penalitzar el consum de la prostitució és una mesura poc eficaç.

SENSE DEMANDA NO HI HA OFERTA

«Els països que tenen legislacions abolicionistes sancionen als puters. (...) Cal sancionar als puters perquè sobre ells recau la totalitat de la prostitució, si no hi hagués demanda no hi hauria oferta, si existeix és perquè hi ha homes que pensen que poden accedir al cos de les dones i a preus cada vegada més irrisoris», assenyala a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del mateix grup editorial que Diari de Girona, la professora de Sociologia del Gènere de la Universitat de la Corunya Rosa Cobo. «Si no hi ha sanció als puters, com rebrà la societat la idea que no està bé la prostitució, com rebran els nois joves la idea que això no es pot fer?», es pregunta la sociòloga.

Precisa, no obstant això, que per abolir la prostitució, a més de multar als puters cal perseguir el proxenetisme en totes les seves formes, fer polítiques públiques que prestin ajuda a les dones prostituïdes -suport psicològic, alternatives residencials, recursos laborals...- i fer que el sistema educatiu permeti la socialització de nens i nenes en la idea de la igualtat, que «els individus mai podem ser un mitjà per a uns altres, per proporcionar el plaer del poder per als altres». Des de Metges del Món, que treballa amb dones molt vulnerables en situació de prostitució, consideren també que condemnar al prostituïdor és una mesura necessària, però no de forma aïllada.

Descoratjar la demanda, sí, però sempre que vagi acompanyada de la condemna del proxenetisme i de totes les iniciatives necessàries per permetre a les dones prostituïdes deixar la prostitució perquè tenen alternatives reals i dignes, mesures per reparar des del punt de vista econòmic, de la salut mental, sexual i física, i accés a formació per incorporar-se al mercat de treball i poder accedir a un habitatge digne. Josefina Barandiarán, vocal del grup de voluntariat de prostitució de Metges del Món, incideix en la urgència d'incorporar l'educació sexual tant als espais educatius reglats com als informals, de manera que els més joves entenguin el que signifiquen unes certes pràctiques sexuals i que la prostitució és una manera de reproduir models masclistes i estereotips patriarcals. També estima necessàries campanyes de sensibilització de la societat.

Barandiarán subratlla que els puters cada vegada són més joves, que trivialitzen i normalitzen la prostitució i que per la influència de la pornografia demanden pràctiques violentes, denigrants i degradants: «El fet de buscar a dones embarassades, dones menors, dones amb discapacitat és una cosa increïble». «Avui sabem que el perfil del prostituïdor és el d'un home de tota mena de classes socials, de tots els estrats econòmics, nivells de formació i culturals i de totes les edats. (...) És el segon negoci mundial», emfatitza. Barandiarán aclareix que abolició i prohibició de la prostitució no són la mateixa cosa: perquè mentre la primera consistiria en una societat en la qual les dones no s'haguessin de veure obligades a ser prostituïdes per poder sobreviure, la segona seria «considerar que la prostitució és un delicte, per la qual cosa les dones quedarien criminalitzades».

L'EXEMPLE D'ALBAL

El municipi valencià d'Albal, d'uns 16.000 habitants, ha canviat recentment la seva política sobre prostitució. Durant anys, es va estar multant tant als puters com a les dones prostituïdes amb sancions de 60 o 100 euros, però un fet tràgic va fer que l'ajuntament donés un important gir. El 2021 van assassinar a Florina, una noia prostituïda de 19 anys. El 2004 havien assassinat a Ivana, de 21. «Vam deduir que tot el que estàvem fent no servia per a res i en una ordenança vam optar per endurir les multes i considerar a les dones prostituïdes com a víctimes», explica a aquest diari l'alcalde d'Albal, el socialista Ramón Marí, que està treballant perquè la resta de municipis de la comarca de Huerta Sud segueixin la seva iniciativa.

Des de fa tres mesos, s'han imposat a Albal multes de 800 euros a 25 puters. Els serveis socials de l'ajuntament també treballen amb les dones perquè puguin accedir a ajudes que els obrin vies per sortir d'aquesta situació. No obstant això, Marí reconeix que són reticents, que aquesta part està costant perquè «tenen por». Marí espera que la llei plantejada pel PSOE per sancionar a puters i castigar proxenetes s'aprovi: «No és una qüestió d'ideologia, sinó de consciència. Tots hem d'estar lluitant perquè la prostitució s'acabi o almenys arribi a la seva mínima expressió, perquè els proxenetes no circulin amb plena impunitat», afirma.

CRIMINALITZAR A LES DONES

La professora de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona i investigadora del Grupo Antígona Paula Arce no ho veu tan clar, perquè posa l'accent en el fet que aquest tipus de mesures encaminades «a criminalitzar al consumidor són propostes que criminalitzen l'activitat i tenen efectes molt negatius en les condicions en què les dones exerceixen la prostitució». «Es produeix una clandestinació de l'activitat, s'han d'amagar per realitzar l'oferta dels serveis sexuals, perden els seus entorns de seguretat, tenen menys temps per poder negociar les condicions en què s'exerceix aquest servei. També s'estigmatitza, es genera una major desconfiança cap a la policia i les forces de seguretat. (...) Malgrat que no sigui la finalitat de la mesura, està criminalitzant l'activitat i d'alguna manera també a elles i es deterioren molt les condicions en què aquestes dones estan en la prostitució», afirma Arce.

«Aboquen a una situació encara pitjor a un col·lectiu de dones molt discriminat i amb una gran vulnerabilitat», continua l'experta. Arce destaca que la modificació del Codi Penal no crearà el canvi que pretén fer, «no eliminarà la prostitució ni a fer que els homes no vulguin contractar una dona per un servei sexual». També ella insisteix en el desplegament de l'educació sexual i afectiva des d'infantil com a mesura necessària i a oferir a aquestes dones millors alternatives laborals perquè puguin deixar la prostitució. Per aquelles que no vulguin, prossegueix, «s'hauria de facilitar l'autoorganització de les treballadores sexuals» i que disposin d'espais segurs perquè no hagin d'amagar-se.

GRUP VULNERABLE I INVISIBLE

La Fundación Cruz Blanca treballa amb dones prostituïdes. Es declara abolicionista, no obstant això, el seu posicionament és de cautela davant les propostes de penalització dels homes que paguen per sexe. «Aquest tipus de mesures han de plantejar-se amb summa cura, ja que poden generar més mal cap a les persones que s'intenta protegir, és a dir, les dones. Quan els clients es veuen pressionats per aquesta mena de sancions, la seva resposta no deixarà de ser deixar de consumir prostitució, sinó buscar-la en llocs on no puguin ser detectats, més ocults», explica la Fundación.

Des d'aquesta organització alerten que la prostitució es trasllada cada vegada més a pisos particulars on les dones prostituïdes estan més aïllades i exposades tant al control dels seus explotadors com a qualsevol abús o agressió per part dels clients. Això també dificulta que tant les organitzacions que treballen amb les víctimes d'explotació sexual com la policia contactin amb elles per ajudar-les.

Encara que la Fundación Cruz Blanca aclareix que «el pes de la llei ha de caure amb contundència sobre qui s'aprofita de la situació de desigualtat o vulnerabilitat d'un altre ésser humà», rebutja de pla que es castigui les dones que es troben completament indefenses. A més, reitera que els homes que volen accedir al cos de les dones a canvi de diners estan necessitats d'informació i formació sobre el sexe, el respecte, la dignitat, les relacions i la sexualitat.