Governa un poble de muntanya des del mar: "Amb WhatsApp i correu electrònic es pot fer"

Maraña és un preciós poble de muntanya enclavat a la muntanya de Lleó, prop del Parc Nacional de Pics d'Europa, on neix el riu Esla. A l'hivern, un mantell blanc cobreix el poble i els cims que l'envolten. “Les condicions són molt dures, de moment mantenim la població amb prou feines; censats som 110 habitants, però és un gran percentatge de gent gran”, resumeix l'alcalde, Omar Rodríguez Bulnes, de 38 anys, del PSOE, i que sap bé del que parla, d'una vida dura: durant els últims anys s'ha donat la volta al món almenys dues vegades treballant com a marí mercant per diferents empreses -gas, productes químics, petroquímiques...-, ocupant-se del manteniment dels motors i de les instal·lacions elèctriques.

El seu poble està a 1.238 metres d'altura, però Omar, enginyer de formació -va estudiar la carrera a Gijón-, s'ha tirat bona part de les últimes dues legislatures gestionant-ho a nivell del mar, o millor dit, enmig de la mar. Durant temporades va estar moltes setmanes consecutives embarcat; un any, gairebé 200 dies sense estar a Espanya. Ha solcat les perilloses aigües de Somàlia o les mars gelades de la Xina, però assegura que el que més el va sorprendre van ser les platges d'Indonèsia o l'entrada a Rio de Janeiro.

- I com es gestiona un poble quan un està en alta mar?

- Bé, avui dia amb el WhatsApp, el correu electrònic i recolzant-te en la gent que és al poble, es pot fer. El poble dona molta feina, però tinc al tinent d'alcalde.

Un cas únic

Les passades eleccions, on va aconseguir quatre dels cinc regidors, la victòria el va enxampar a l'Atlàntic, a milers de quilòmetres de Maraña. Va ser de fet l'alcalde de tota Espanya que més tard va jurar el càrrec, un 3 d'agost, quan la data oficial per a la constitució dels ajuntaments era el 15 de juny. “Crec que va ser un cas únic a Espanya”, explica el primer edil de Maraña, un poble principalment ramader que com totes les zones rurals té damunt l'espasa de Dàmocles de la despoblació.

“Ens haurien de donar més diners, i en el nostre cas, que vivim a una hora d'un metge o un supermercat, i a una hora i mitja de Lleó, la gent no hauria de pagar impostos perquè no se li donen serveis. No tenim ni autobús”, demanda l'alcalde, que assegura que tenen “tantes necessitats” que no sap ni per on començar.

Admet que tot i que està sent difícil estan aguantant com 'jabatos'. “Em vaig ficar en això perquè creia que es podien fer més coses, millors, i el balanç jo crec que és positiu. Tenim més empreses, més activitat econòmica, ara afegirem dos autònoms de ramaderia. Tenim l'alberg turístic i un restaurant, per als set autònoms que hi ha és molt”, afegeix l'alcalde, que no cobra res per exercir el lloc i que creu que si torna a sortir és perquè la gent “està a gust” amb la seva gestió.

A terra

Per a aquestes eleccions afirma que està podent fer campanya perquè des de fa un mes treballa en una empresa d'aigües de Bilbao, a la qual viatja diversos dies per setmana des del poble; la resta teletreballa. Ara com ara sembla que es quedarà a terra una temporada. "La mar és molt dura i m'estic fent gran", encara que admet que és la seva ocupació “de moment, perquè mai se sap què passarà en el futur”.

Per a la pròxima legislatura, si surt escollit en una llista en la qual l'acompanyen un metge, un paleta i una jubilada, assegura que continuarà “treballant perquè la gent es conscienciï que fa falta un canvi perquè es torni a viure als pobles, perquè fins ara no s'ha fet res”.

El que sí que ha aconseguit l'alcalde, gràcies a la promoció en el programa ‘Volando Voy’ de Jesús Calleja i en una altra aparició televisiva en un programa de Bertín Osborne, és promocionar la bellesa de la localitat. “Ha estat bona publicitat, hem prosperat”, presumeix l'alcalde del poble, que malgrat ser petit compta amb tres bars i una botiga d'ultramarins.