Tensió bèl·lica

Ucraïna intensifica la contraofensiva amb atacs a Zaporíjia i el Donbass

Diferents operacions bèl·liques evidencien el rearmament ucraïnès mentre Kíiv guarda silenci

Marc Marginedas

Ja no hi ha dubtes. L’esperada contraofensiva ucraïnesa ha arrencat i va creixent en intensitat, amb múltiples atacs, en aparença coordinats, realitzats contra posicions russes situades als sectors sud i est del front, segons es dedueix dels últims informes de guerra.

Dos són els probables objectius de l’esmentat moviment militar: d’una banda, obrir una bretxa al corredor terrestre que uneix Crimea amb el Donbass sota control de Moscou, i de l’altra, a les regions orientals ocupades per l’Exèrcit del Kremlin, empenyent l’enemic cap a les seves fronteres. Mentre a Kíiv les autoritats locals guarden un significatiu i eixordador silenci sobre el desenvolupament de les operacions bèl·liques, a Moscou, dirigents militars i fins i tot el mateix president, Vladímir Putin, certifiquen l’inici del contraatac i insisteixen que les incursions de les tropes ucraïneses les està repel·lint l'èxit rus.

«Podem afirmar amb absoluta certesa que la contraofensiva ucraïnesa ha començat, i això s’evidencia per l’ús de les reserves estratègiques», ha proclamat el líder del Kremlin en una declaració televisada realitzada des del balneari de Sotxi. El màxim mandatari rus ha ofert una descripció triomfant i positiva sobre l’actuació dels soldats del seu país a l’hora de defensar i repel·lir la contraofensiva, tot i que això sí, ha reconegut que l’Exèrcit ucraïnès té un important potencial militar. En les últimes hores, altres dirigents i institucions russes com el Ministeri de Defensa, s’han manifestat en termes similars i han parlat de «combats actius».

Silenci a Kíiv

Les autoritats militars ucraïneses han evitat respondre a les afirmacions dels diferents responsables russos i continuen sense donar pistes sobre la seva estratègia per recuperar el territori perdut. Només la viceministra de Defensa ha assegurat de forma breu que «l’epicentre» dels combats es mantenia «a l’est», i s’ha mostrat particularment lacònica respecte al que estava passant al sud: «l’enemic porta a terme accions defensives al sector de Zaporíjia; s’estan desenvolupant combats de posició».

En el seu informe diari de la guerra d’Ucraïna, l’Institut d’Estudis sobre la Guerra (ISW) ha ofert detalls sobre aquestes primeres topades. «Ucraïna ha dut a terme operacions de contraofensiva amb resultats variats en almenys tres sectors: al sector de Bakhmut, (els ucraïnesos) han canviat d’operacions defensives a ofensives i han realitzat avenços d’entre 200 metres i dos quilòmetres» als flancs de la ciutat, ha assegurat el laboratori d’idees nord-americà. A la frontera entre les regions de Donetsk i Zaporíjia, d’acord amb l’ISW, les forces locals han aconseguit realitzar «avenços tàctics» en el transcurs de contraatacs «limitats i localitzats».

No obstant, en les posicions del front situades una mica més cap a l’oest, les tropes de Kíiv podrien estar trobant una resistència significativa. Aquí, «les forces russes aparentment s’han defensat de forma consistent des del punt de vista doctrinal i han aconseguit recuperar les seves posicions inicials del 8 de juny», sempre d’acord amb la mateixa font. En aquesta zona del front, per la seva proximitat amb el mar d’Azov, separat tan sols per unes desenes de quilòmetres de les línies ucraïneses, és d’esperar que «les Forces del Districte Militar Rus del Sud hagin desplegat un grup de força de més qualitat», ha corroborat l’ISW, ja que un dels presumibles objectius de la contraofensiva ucraïnesa és precisament assolir les platges i trencar la continuïtat terrestre entre la península de Crimea i la resta dels territoris ocupats per Rússia.

On regnava una relativa tranquil·litat bèl·lica era a les regions de Kherson i Mikolaiv, tot i que en lloc dels combats, els veïns havien d’afrontar les conseqüències de la terrible inundació provocada per l’ensorrament de la presa de Nova Kakhovka sobre el riu Dniéper. Se sap que la pujada de les aigües ha causat almenys 13 morts, vuit en el marge oriental del riu sota domini rus, i cinc a la vora occidental controlada per Ucraïna. «La pujada de les aigües encara pot durar 10 dies», ha admès Vladímir Saldo, dirigent en les autoritats d’ocupació russes. La constatació, per diverses fonts, que es va produir una explosió abans de l’ensorrament de la presa reforça la tesi de l’autoria russa del sabotatge, ja que la instal·lació es troba sota control de les tropes del Kremlin.