La rebel·lió de les orques ibèriques? Augmenten els casos d'"atacs" a vaixells per part dels cetacis

Els experts no es posen d'acord en considerar si els atacs són un mecanisme de defensa o un simple joc

Associació Noa 18: Cinc anys estudiant els gegants del mar

Un grup d'orques seguint l'estela d'una embarcació.

Un grup d'orques seguint l'estela d'una embarcació. / EPC

Els grans cetacis marins no són mers espectadors de l'acció humana en els mars i oceans, sinó que saben defensar-se amb una inusitada capacitat d'organització col·lectiva. El que crida l'atenció és especialment això: no es tracta d'un atac puntual per part d'un sol exemplar aïllat. Gladys, que ha rebut aquest nom a propòsit dels gladiadors romans, ha aconseguit convèncer a un grup de la seva mateixa espècie per "atacar" vaixells i iots que naveguen per l'estret de Gibraltar.

L'orca ibèrica

És un cetaci que habita les costes de la península Ibèrica i el Marroc banyades per l'Atlàntic: des de Tànger fins a Astúries, aproximadament. Aquesta subpoblació està en risc d'extinció, ja que la seva alimentació depèn d'una presa també en perill: la tonyina vermella de l'Atlàntic. És per això que els reiterats atacs d'orques a embarcacions suposen un dilema ètic per als òrgans governamentals amb poder de decisió. 

Les raons dels atacs

Segons el que expliquen els investigadors a The Conversation, s'especula que aquest comportament pot haver començat de manera individual i haver-se expandit en el grup més endavant. El primer atac d'aquestes característiques va succeir el maig de 2020, quan una orca a la qual els científics van anomenar Gladis va tenir una experiència traumàtica en ser colpejada pel timó d'un vaixell. A partir d'aquí, les trobades físiques entre orques i vaixells van anar en augment.

Això posa sobre la taula dels científics l'opció que aquesta espècie hagi despertat un mecanisme d'autodefensa que les porta a atacar allò que representa una amenaça per al seu hàbitat. En aquest cas, no serien els únics animals a fer-lo: els catxalots -que també són cetacis- s'aixequen en defensa els uns dels altres quan les orques ataquen, per exemple. I les balenes geperudes col·laboren en la supervivència d'altres espècies, com les foques, quan són atacades per aquest mateix depredador.

Una altra gran hipòtesi que especulen els experts, per mundana que sembli, apunta ara com ara com la més probable. I és que aquestes interaccions podrien ser simplement un joc. En aquest sentit, es creu que les orques, sobretot en el cas de les més joves, s'estan acostant als vaixells per pura curiositat i que han après a utilitzar els timons com una espècie de joguina amb el qual interactuar.