Cinc anys estudiant els gegants del mar

Tot plegat va començar a dalt d’un barco batejat amb el nom de «Noa». Tres amics, l’Albert Gonzàlez, en Jordi Corona i en Joan Manel Baqués, van decidir fer un cop de cap i comprar-se un veler de segona mà per navegar mar endins i veure als animals més majestuosos que s’amaguen entre la infinitat del mar Mediterrani. Un dia, vorejant el Cap de Creus, va aparèixer una criatura que els va meravellar. La seva majestuositat va deixar muts als tres integrants de l’embarcació. Era un rorqual comú d’uns 20 metres, el segon animal més gran del món: «Compartir un moment així a prop d’un animal tan gran i tan intel·ligent ens va generar molta emoció. Allò va ser un abans i un després», explica Albert Gonzàlez.

Els tres amics cada vegada van sortir a navegar amb més freqüència i, poc a poc, van decidir anar recopilant les dades dels cetacis que veien fins que finalment l’any 2018 es van constituir com a associcaicó: Noa 18nusos. El nom recull l’anècdota d’una aventura que van viure els tres amics un dia que feia molt de vent i van sortir a navegar. Un nom que s’ha mantingut malgrat que el veler original se’ls va quedar petit. Al llarg dels anys van anar sumant intrèpids enamorats del mar i les seves criatures. Avui en dia, l’entitat està formada per un equip de nou persones que compagina la seva feina amb la seva passió.

«Som una associació petita i ens està bé així perquè tots tenim les nostres vides, tampoc podem créixer, però dins aquesta modesta associació intentem generar un retorn per divulgar tot allò que recollim», exposa Gonzàlez. De fet, quan l’entitat es va constituir com a associació va decidir amarrar-se a Palamós gràcies a la col·laboració amb el Port Marina: «Vam baixar l’embarcació a Palamós i vam decidir fer el pas de ser una associació per poder tenir una plataforma des d’on explicar què fem. En aquell moment es va incorporar Lluís Salichs, amb qui es va constituir l’associació. Al final, el nostre objectiu és la preservació i també elaborem protocols, recollim dades, i ja que veiem tot això ens hem de marcar un objectiu de retornar tot allò que ens dóna el mar», indica.

La fauna de Palamós

En aquests cinc anys de vida, l’entitat ha documentat la presència de 1.125 exemplars. L’equip els detecta o bé visualment o els registren amb càmeres de foto i vídeo, i compten també amb un dron que els permet registrar imatges aèries. Aquests albiraments els han fet a la zona del canyó de la Fonera, una vall submarina ubicada entre Begur i Palamós. L’equip té el permís de l’Estat per navegar fins a 12 milles mar endins i apropar-se als animals. Tot i això, des de l’entitat subratllen que ells gaudeixen d’un permís del MITECO (Ministeri per a la Transició Ecològica), els usuaris han de respectar la normativa vigent i deixar una distància de 60 metres en cas de trobar-se un cetaci en plena navegació i en cap cas el poden perseguir perquè són espècies protegides. Durant aquests anys, l’equip ha identificat dofins ratllats, dofins mulars, rorquals, caps d’olla gris, zífids de cuvier, catxalots i caps d’olla negra.

«En aquests cinc anys hem recopilat dades que enviem al ministeri i també a la Generalitat anualment i fem un catàleg de foto identificació d’algunes de les espècies. Es fan fotos a les aletes dorsals per identificar els animals, per fer-ho ens acostem amb el veler, i si tenim la sort d’arribar-hi li fem la foto a l'aleta dorsal, excepte en els catxalots que ho fem amb la cua», explica Clàudia Auladell, biòloga i membre de l’associació. Després de passar hores i hores a dalt del vaixell, Auladell mai dels mais oblidarà el dia que va veure un zífid: «Va ser molt sorprenent trobar un zífid perquè fins fa poc l’estat es pensava que no hi eren. Fins que el 2020 en vam identificar un i des d’aleshores n’hem trobat sis», explica sobre aquesta espècie autòctona d’aigües profundes i que s’alimenta de calamars. Tot i que no hi ha hagut cap investigació de recerca continuada al llarg dels anys sobre els mamífers de la costa del Baix Empordà, en aquests anys recollint informació, des de Noa 18nusos creuen que la clau de tal riquesa de fauna està estretament relacionada amb el canyó de la Fonera. «Els animals que hem vist són animals que poden nedar molts quilòmetres al dia, passen per aquí molts anys seguits. Pot ser que vinguin perquè el canyó és una de les zones on vénen a descansar, reproduir-se i criar. Però poden fer un circuit molt llarg, per exemple, pujar des del mar d'Alboràn fins aquí, anar al mar Lígur a la costa italiana i tornar, es mouen molt», indica Auladell, que afegeix que «això pot crear una base de coneixement». «De fet, a la llarga volem presentar estudis científics i crear unes bases per poder conservar tota aquesta zona», afegeix. L’equip surt tot l’any i expliquen que durant la tardor i la primavera solen veure més afluència de cetacis que durant la resta d’èpoques. 

«Totes aquestes dades poden crear una base de coneixement per protegir aquesta zona»

Clàudia Auladell

— Biòloga Marina

Auladel assegura que la gent es sorprèn quan els expliquen que veuen catxalots a la costa de Palamós: «La gent no sap que tenim tot això, falta coneixement. Ens agrada que preguntin i s’informin i que sàpiguen que hi ha tota aquesta riquesa aquí», valora.

Gonzàlez reconeix que ha quedat sorprès per tots els animals que han arribat a documentar: «Personalment, no pensava que a Palamós hi hagués tanta fauna. Tampoc hauria dit mai que faríem tot això. El Cap de Creus sembla més salvatge, però a Palamós la costa és diferent. Però realment va ser començar a sortir i vam veure que es veien espècies, n’hem vist set de diferents. I és important que la gent conegui que hi són i que són sensibles a l’impacte de les nostres activitats, com el soroll o a la contaminació. Sabem que hi són, els veiem tot l’any i això és informació que no teníem abans i d’alguna cosa servirà segur. Si en algun moment s’ha de legislar doncs hi ha una sèrie de dades que ho ratificaran». 

«És important que la gent sàpiga que aquests animals hi són i que són molt sensibles»

Albert González

— Biòleg i president de l'associació

L’entitat ha celebrat cinc anys de recorregut i tot indica que encara els queden moltes milles per navegar.

Canó de la Fonera, un tresor de 1.500 metres de fondària

El canó o canyó de la Fonera, també conegut com el canó de Palamós, és un dels tresors més ben guardats del Baix Empordà. Es tracta d’una enorme vall submarina que travessa la plataforma continental i que supera els 1.500 metres de fondària. Les parets d’aquesta vall -ubicada entre Begur, Palafrugell i Palamós- submarina són especialment conegudes per ser un dels hàbitats predilectes de la gamba rosada, que es pot trobar a partir de 300 metres de profunditat i més concretament en les parets d’aquest canó. El canó de la Fonera és especialment ric en nutrients i sediments perquè canalitza els corrents aquàtics i els descens de sediments. Però les gambes no són les úniques usuàries d’aquest petit paradís, també ho són els cetacis. L’associació Noa18Nusos ha identificat fins a set espècies de cetacis, algunes sorprenents pel seu tamany com el catxalot, i d’altres difícils de localitzar com el zífid de cuvier. I totes aquestes espècies s’han localitzat al Baix Empordà, en concret davant el litoral Palamós.

Subscriu-te per seguir llegint