Una jove gironina viatja a Kènyia a fer un voluntariat i acaba fugint d'una suposada xarxa de prostitució

L'Iris és una jove de Girona de 26 anys. L'agost de 2022, va entrar a TikTok i va veure un vídeo de la Valentina, una noia argentina més o menys de la seva edat que havia viatjat sola a Kenya per fer un voluntariat amb nens de Nairobi amb l'ajuda d'una fundació local, Fountain Of Grace. L'Iris va buscar més informació sobre aquesta organització i va començar a parlar amb la responsable d'atendre els voluntaris i coordinadora del Centre de Rescat Fountain Of Grace a Kenya, L.R., que apareixia en algun dels vídeos de Valentina.

En aquell moment, la jove gironina no es veia preparada per viatjar sola fins a Nairobi per ajudar als nens i la seva contribució amb la fundació es va basar durant mesos a enviar donacions perquè els nens estiguessin ben atesos. "Feia molts anys que volia anar a Àfrica, però em feia una mica de respecte, perquè tinc molts amics africans que em deien que no hi anés mai sola. L.R. -amb la qual es comunicava en anglès- em feia bona impressió i la gent que hi havia anat estava bé, no havia tingut problemes", relata Iris, que també es va posar en contacte amb altres espanyols que havien acudit al voluntariat de Fountain Of Grace per conèixer les seves experiències.

Quan va passar un any des que va conèixer la fundació, l'agost d'aquest any, va decidir que era el moment d'emprendre el mateix viatge que ja havien realitzat els voluntaris amb els quals havia parlat. Va comprar els bitllets per al setembre i, drant un mes, va reunir roba, joguines i material escolar per als nens de la fundaicó.

Des de la fundació li insistien que no tenien molt d'accés a la informàtica i li demanava mòbils, ordinadors i altres dispositius electrònics, però "amb això no els podia ajudar", diu la jove en una entrevista telefònica amb El Periódico de España, del mateix grup editorial de Diari de Girona.Va fer tot el possible per inundar l'orfenat de la fundació amb tot el que pogués servir-los als petits: "A l'escola en la qual treballa la meva germana havien fet una reforma i volíem enviar a Kenya un contenidor amb tot el material escolar antic perquè l'utilitzessin els nens. L'única cosa que em faltava era ser allà per signar uns papers. Al final, no vam fer res". 

El vol

Era conscient que estava complint "un somni", però durant el vol, el dia 11 de setembre, "em vaig posar molt nerviosa i me'n vaig anar cap al final de l'avió. Va venir un senyor que es va asseure més prop de mi, que em va tranquil·litzar dient que el país era bo i que no em preocupés, que no em passaria res, que ell no em deixaria sola fins que vinguessin a buscar-me. Tenia por que no vinguessin a buscar-me". 

I així va passar. En aterrar, l'home amb qui va palar durant el vol, la va acompanyar, primer per gestió una reclamació per unes maletes perdudes, i més endavant per intentar trobar la gent de la fundació, a qui no trobava. "El meu telèfon no funcionava allà. Aquell senyor em va ajudar a posar-me en contacte amb altres persones de la fundació i em va donar la sensació que es coneixien. Em va dir: 'Ara vinc'. I va tornar amb els de la fundació", rememora la jove gironina.

Finalment, l'Iris va marxar amb L.R. i amb un altre noi que l'acompanyava, que segons ha explicat la mateixa coordinadora, era el seu "espòs". "Vam perdre contacte amb ella i la vam trobar plorant. Curiosament, va ser un altre estranger qui es va comunicar amb nosaltres, alertant-nos que teníem una voluntària que s'havia perdut", sosté L.R., que afirma a més que "era realment tard i no era segur per a nosaltres anar al centre d'acollida aquell dia".

La nit a Nairobi

Com ja era molt tard, L.R. va decidir que era el moment d'anar a la casa del seu marit "per dormir allà i així poder anar al centre al matí". A l'Iris la casa la "va marcar", perquè "era just el contrari del que esperava". "Jo anava a un orfenat, on eren molt pobres i no tenien menjar, i em vaig plantar en una casa molt luxosa, amb una televisió molt gran, altaveus i auriculars d'Apple, rellotges... Són detalls en els quals em vaig fixar i que em van fer pensar que tampoc estaven tan malament", recorda la jove, a la qual se li ha quedat gravat l'olor "a ranci i a humitat de diversos dies" d'aquella llar.

"Em van tancar en una habitació totalment africana, amb la tela antimosquits, amb un llit precari... però la resta de la casa era diferent. En el saló hi havia sofàs guais, no rotllo bancs, com jo m'esperava. Em van dir que ens quedaríem allà fins que resolguéssim el tema de les maletes", diu Iris. L.R. i el seu espòs, que no superen els 30 anys, van dormir a la sala d'estar.

L'home va parlar amb l'Iris i la va convidar a estar còmoda i a que utilitzés el seu wifi. "Parlàvem a través del traductor. Em va dir que estigués tranquil·la, perquè L.R. només volia solucionar el tema de les maletes, ja que quedava lleig que un voluntari arribés sense res", assenyala. L.R., explica en declaracions a El Periódico de Espanya que "l'Iris ens va dirque el seu avi estava malalt i que havia de tornar a la casa seva a Espanya. Per nosaltres va ser un xoc, ja que acabava d'arribar".

L'única visita a un orfenat

L.R. va insistir que s'acostessin al centre abans d'anar a l'aeroport per conèixer a l'àvia/mare de l'orfenat, en el qual normalment cuiden "a 25 nens del carrer i 200 nens de la nostra comunitat". "Al matí, ens va dir al meu espòs i a mi que volia tornar a Espanya", recalca la coordinadora del centre de Fountain Of Grace a Nairobi.

L'Iris havia donat "bastants diners a la fundació" i havia pagat 200 euros -li demanaven 160 euros- per a les seves despeses de menjar i tràmits entre l'11 de setembre i el 3 d'octubre, que era quan estava programada la seva tornada a Espanya. Ja en el cotxe, "L.R. em va agafar el telèfon i em va dir que no parlés amb ningú, que tothom em podia enganyar i que ella era l'única en la qual podia confiar. El meu mòbil estava desbloquejat i jo vaig veure com esborrava els telèfons de les persones amb les quals jo podia contactar: un taxista de Kenya, el noi de la casa i el que em va ajudar a l'avió", destaca la jove catalana.

"Em va dir que havíem d'anar a l'orfenat per veure a l'àvia, que tenia un missatge per a mi. No em va dir absolutament res, em va ensenyar el pati, en el qual només hi havia un nen petit espantat i ella em va abraçar molt fort. Va ser una abraçada que recordo molt: em tocava molt el clatell, m'estirava el pèl i m'estrenyia d'una manera que no la vaig veure normal. Només vaig estar-hi cinc o deu minuts", diu.

Fugida de la suposada xarxa de tràfic

Finalment, L.R. i l'Iris van tornar a l'aeroport. La coordinadora de Fountain Of Grace a Nairobi va portar a la jove catalana a "unes casetes blanques", en les quals li van demanar el passaport i li van treure els diners, segonsexplica. "Aquestes casetes blanques es trobaven darrere de l'aeroport, que és petitó. Eren com unes barraques i estaven a uns 50 o 100 metres" de l'entrada.

Segons explica, L.R. li va assegurar que aquestes casetes representaven una oficina policial, però "no hi havia ningú amb placa, ningú es va identificar i ni tan sols hi havia cap rètol en el qual es llegís Police", replica. L'Iris comenta que un home més gran que ella li va indicar que "havia de deixar allà els diners i el passaport, perquè no podia estar en aquella zona amb la meva documentació".

"Ens vam posar molt nerviosos. Ell em xisclava i jo entenc l'anglès, però fins a un cert punt. El meu cap em va dir que passava alguna cosa, així que vaig agafar el passaport i vaig marxar corrent fins a arribar a la porta de l'aeroport. L.R. i l'home que ens va portar fins allà van sortir darrere de mi i ell va cridar en el seu idioma. L'única cosa que jo vaig entendre era que em recriminava que no estigués col·laboran", assenyala, encara commocionada. La versió de la coordinadora del centre de Fountain Of Grace a Nairobi és diferent: "ella volia el seu equipatge, però ens van dir que per verificar si havia arribat, el personal de l'aeroport necessitava el seu passaport", una cosa a la qual l'Iris "es va negar i el personal va rebutjar deixar-la entrar".

En accedir a l'aeroport, Iris va buscar l'ajuda d'algú del personal i es va trobar amb un treballador al qual li va dir, a través del traductor del mòbil, que necessitava ajuda perquè creia que l'estaven enganyant. "En aquell moment, em van deixar entrar i vaig perdre de vista a tothom. Aquell empleat m'acompanya al lloc on es trobava una dona que treballava per a Serveis Socials. Jo li vaig explicar el que m'havia passat, em va demanar la documentació".

L'home que la va atendre li va aconsellar que el millor que podia fer era abandonar Kenya i tornar-se al seu país, perquè "aquella gent no volia el bé per a mi, sinó que volien ficar-me en una xarxa de tràfic de blanques". L.R., en canvi, insisteix que va ser ella qui va parlar "amb un oficial que la va ajudar a anar a revisar l'equipatge i així va ser com l'Iris va marxar". L'Ambaixada d'Espanya a Nairobi no ha respost a la petició d'informació d'El Periódico de España.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona