Mascaretes: el dilema de guardar-les i que caduquin

Una de les expressions més alarmants de la pandèmia de la covid, sobretot la seva primera fase, va ser la de la manca tan absoluta de materials de protecció que va aflorar després de la irrupció del coronavirus. Al pànic de no saber bé com es transmetia el patogen, es va unir la impossibilitat d’aïllar-nos-en perquè no hi havia mascaretes ni guants de làtex per a la població. Tampoc n’hi havia per als metges i infermeres i a molts hospitals van haver d’improvisar equips de protecció individual (els famosos EPIs) amb bosses d’escombraries, ulleres de plàstic i màscares de pintor. 

La pandèmia va agafar el país sense reserves de material sanitari de primera necessitat, i el que és pitjor: amb el mercat internacional col·lapsat. A correcuita, moltes fàbriques de tèxtil de tot el país van transformar la seva producció per començar a elaborar mascaretes, no sempre de la millor qualitat, i espavilats comissionistes de variat pelatge van aprofitar l’ocasió per obtenir abundants beneficis amb la importació d’EPIs de la Xina, com hem sabut pels casos de corrupció que han aflorat en els últims temps. 

Que aquell col·lapse no es podia tornar a repetir és una cosa que el Govern va assumir des del primer moment, i de seguida es va començar a parlar de la necessitat de comptar, de cara al futur i amb caràcter permanent, amb reserves estratègiques de béns de primera necessitat. A través de l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGESA), el Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb el de Defensa, disposa des d’aleshores de diverses naus, situades a Leganés (Madrid), Guadalajara i Barcelona, on conserva un dipòsit de mascaretes quirúrgiques, FFP2, FFP3, ulleres, gel hidroalcohòlic, fundes, guants, respiradors, tests d’anticossos i tests d’antígens que mai baixa dels 20.000 metres cúbics. 

Per mantenir aquest estoc renovat i en òptimes condicions, el Govern va ordenar l’any passat la creació d’una Reserva Estratègica Nacional, a través del Reial decret 118/2023, del 21 de febrer, i va delegar la seva gestió a l’INGESA. Aquesta entitat, en col·laboració amb el Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries i l’Agència Espanyola del Medicament, ha elaborat una llista de fàrmacs i articles de primera necessitat, amb una estimació de consum de fins a 30 dies en diferents escenaris, per tenir-los disponibles si fos necessari. 

Material perible

Avui, una nova pandèmia no ens agafaria sense reserves com va passar fa quatre anys. No obstant, aquesta fórmula té un problema: «Si triem emmagatzemar per no dependre del mercat, hem de tenir en compte que aquests productes són peribles i de tant en tant saltarà la notícia d’«el ministeri es desfà d’un estoc de mascaretes caducades». Però no és per negligència, sinó perquè és impossible donar sortida a aquestes reserves fora d’un escenari pandèmic», adverteix Javier Padilla, secretari d’Estat de Sanitat. 

Totes les fàbriques que en plena pandèmia van optar per deixar de fabricar hules o bates per elaborar mascaretes van tornar ja a la seva producció habitual. Avui, a Espanya hi continua havent les mateixes 114 factories d’EPIs que hi havia abans de la pandèmia, que no només fabriquen mascaretes: també assorteixen de material laboratoris, serveis d’emergències i altres sectors professionals. 

En la pandèmia van destinar les seves màquines a fabricar a preu fet els articles més necessaris en aquell moment –sobretot mascaretes-, però el múscul industrial nacional no podria atendre, per si sol, la demanda d’una hipotètica nova emergència sanitària de característiques similars. «No tenim tanta capacitat productiva. Els nostres sistemes logístics i de proveïdors estan avui millor que fa quatre anys, però les matèries primeres continuen provenint d’Àsia, i això no ha canviat, ni canviarà», adverteix Verónica Hernández, secretària general de l’Associació d’Empreses d’Equips de Protecció Personal (ASEPAL). 

El sector de la fabricació d’EPIs és conscient de les seves limitacions, però en un hipotètic escenari pandèmic creu que podria aportar més del que va aportar en la pandèmia de la covid-19. «Més que comprar mascaretes i tenir màquines sense utilitzar mentre no es produeixi l’emergència, podríem tenir aquesta maquinària localitzada a l’exterior per adquirir-la si fos necessari. Però per a això necessitem un pla d’ajudes del Govern, perquè això afecta la seguretat nacional, no només la indústria, i aquest pla no s’ha dissenyat encara. És una tasca que ha quedat pendent de la pandèmia», avisa la portaveu de la patronal.