Cauen les adopcions internacionals a Espanya: 153 nens en 2023 davant dels més de mil de fa una dècada

Les adopcions internacionals a Espanya continuen descendint: al 2023 va haver-hi 153 nens adoptats, menys de la meitat que abans de la pandèmia -quan van ser 375- i molt lluny de les xifres de fa una dècada que fregaven els 1.200 menors o dels més de 3.000 de l'any 2000. Però no sols ha canviat el nombre de menors nascuts en altres països que s'integren en famílies espanyoles, sinó també la seva procedència. Actualment Vietnam, l'Índia i Colòmbia són els països amb major nombre d'adopcions constituïdes.

Durant molts anys, Espanya va ser el segon país del món en adopcions des de Rússia -per darrere dels EUA- fins que en 2011 el president rus, Vladímir Putin, va començar a endurir els requisits d'adopció per a països que, com Espanya, havien legalitzat el matrimoni homosexual, suprimint-la finalment també per als casos d'un sol sol·licitant. En aquest moment, de les 2.573 adopcions internacionals registrades en 2011, 712 van ser de nens procedents de la Federació russa, seguides de les registrades a la Xina. La pandèmia va frenar les adopcions en països com la Xina, que actualment ha estat substituït per Vietnam.

El mapa de les adopcions

Segons les últimes dades del Ministeri de Joventut i Infància, l'any passat van ser adoptats 153 nens. La xifra, encara provisional, manté l'acusada línia de descens de fa més d'una dècada. Només des de l'any anterior a la covid, s'han reduït a més de la meitat les adopcions internacionals: 375 (2019), 196 (2020), 2021 (171), 2022 (179) i 2023 (153). El total de menors adoptats entre 1997 i 2023 ascendeix a 56.346; a penes un miler en els últims cinc anys.

Per continents d'origen dels nens: Àsia (91 nens), Amèrica Llatina (33), Europa (16) i Àfrica (13). Respecte a l'any anterior a la pandèmia, destaca el descens en el continent asiàtic: les adopcions des de la Xina han passat de 82 (en 2019) a 4 (en 2023); des de l'Índia, de 83 a 35, i des de Vietnam de 71 a 48.

A Europa, només s'han mantingut les adopcions de nens nascuts a Hongria (13) i República Txeca (1), mentre que fa cinc anys eren adoptats menors d'altres països del continent europeu, com Rússia, Bulgària, Sèrbia o Romania. L'excepció a les caigudes es produeix en països africans. Les adopcions han anat augmentant, principalment des de Madagascar (9 nens en 2023) i Costa d'Ivori (4).

El boom d'adopcions de nenes xineses

Un reportatge sobre orfenats a la Xina en 1996 de TVE 'Les habitacions de la Mort' sobre la política de fill únic, va ser un dels revulsius del pic de solidaritat que es va registrar a Espanya respecte a les adopcions. Com a mostra, el nombre de nens estrangers adoptats a Espanya l'any 2000 va ser de 3.062, un 53% més que un any abans. Romania seguia com a primer país d'origen, però durant aquest període es van registrar 475 adopcions des de la Xina, un país que va anar escalant posats fins a convertir-se en líder durant anys.

"Era una mica irreal el nombre de sol·licituds de famílies que hi havia a Espanya, estàvem per darrere dels EUA, no s'entenia molt el fenomen, encara que la societat espanyola a vegades sorprèn", explica a EFE Cristina Núñez, coordinadora d'Adopta, un dels organismes acreditats d'adopció internacional. Considera que l'emissió de programes sobre la situació dels orfenats a la Xina "va despertar consciències" i moltes famílies es van animar a presentar sol·licituds.

Les entitats acreditades per a actuar com a mediadores entre les autoritats de tots dos països eren conscients que les xifres anaven a baixar, "però no se suposava que tant", reconeix la psicòloga i coordinadora d'Adopta. "Va començar a baixar molt amb la crisi de 2008 i també és cert que la gent va començar molt optimista i quan passen 20 anys poden valorar les experiències, que hi ha de tot; ara s'ho pensen més i també van més preparades", apunta.

Lleis i costos

Unes altres de les causes d'aquest descens, són els canvis legislatius en matèria de protecció de menors que han realitzat alguns països d'origen o el tancament en aquells amb pràctiques irregulars en matèria d'adopció.

Per a Consuelo Ibarra, coordinadora del centre d'adopció i postadopció KUNE, el principal motiu és la millora de les polítiques socials en països com la Xina o Rússia. A la fi dels noranta "hi havia molta necessitat per part d'aquests països perquè aquests nens poguessin sortir, però van prenent mesures protectores en relació a la infància desprotegida i fa que no surtin tants nens i es quedin al seu país".

També, els avanços en les tècniques de reproducció assistida. "Ara hi ha dones amb gairebé 50 anys que es poden quedar embarassades i portar l'embaràs a terme", compte a EFE.

Ibarra reclama al Govern que obri els processos a països amb necessitats d'adopció i que són signants de la Convenció de la Haia, com Haití (que es va tancar per seguretat), Ghana o Cambodja. "És necessari incorporar nous països per a donar cobertura a les famílies que estan en espera", assevera.

Els processos d'adopció duren una mitjana d'uns 4 anys, encara que depèn del perfil de nen que sol·licita la família i dels països d'on procedeix.

En el cost també influeix les tarifes que fixen aquests països: els processos poden rondar des dels 15.000 euros als 30.000 euros en aquells amb majors taxes i amb viatges de desplaçaments més cars, com Vietnam. Les entitats acreditades reclamen des de fa anys que part del procés d'adopció sigui subvencionat per l'administració pública, com passa en altres països del nord d'Europa, com Suècia.