«Confinar no és oblidar». La frase és de Cristian Colón, tècnic de l'empresa Valida Sin Barreras, que s'encarrega del manteniment de cadires i elevadors per a la gent gran. És una frase que ho diu tot i que reflexa aquesta crisi sanitària. Hi ha molts serveis que no es poden oblidar i que s'han de continuar mantenint perquè la societat ha de seguir lluitant per tirar endavant. La nostra gent gran, els nostres malalts, tots plegats, necessitem de serveis que s'han fet més que mai imprescindibles. I els qui ajuden a mantenir aquesta activitat a tots els nivells són herois i heröines que s'han convertit en essencials.
Personal sanitari, infermeres, metges, farmacèutics, conductors de transport urbà, personal de neteja, operaris de la via pública, cossos de seguretat, transportistes...i altres professionals tenen un paper fonamental durant el confinament en que ens veiem obligats a seguir per frenar aquesta pandèmia i que tants estralls està causant a tots els nivells. Les ciutats continuen a un ritme més lent però ara més que mai s'ha de netejar, desinfectar, donar ajudes i aliments als més necessitats, cobrir les demandes bàsiques de molta gent, cuidar les persones grans, dispensar aliments i medicaments i moltes altres accions que s'han convertit en una primera necessitat. Durant aquests dies, en els centres sanitaris s'han vist situacions inamaginables.
Carolina Rascón porta exercint 17 anys d'infermera i ha treballant més de 10 anys a l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i en la major part d'aquell temps ho va fer al servei de pediatria que consta d'uci neonatal i pediàtrica. «Això significa que com a professional estàs habituat a situacions límit, però el covid-19 ens ha desbordat a tots». Però tots els professionals que es troben a primera línia d'aquesta lluita tenen una cosa en comú: l'amor a la seva professió fa que tirin endavant i superin totes les adversitats.
I la societat, que sovint és injusta i egoïsta, s'ha posat al costat de tots aquests professionals amb mostres de solidaritat mai vistes. L'equip de neteja de la ciutat de Girona ha vist com en molts barris els rebren amb aplaudiments i fins i tot s'han trobat dibuixos i notes d'ànims al costat de contenidors. Tothom els reconeix el paper fonamental que estan portan a terme. Des de l'àrea de serveis socials de l'Ajuntament de Girona, acostumats també a viure situacions molt difícils, s'han multiplicat els esforços per poder atendre a tota la demanda d'ajuda. Les xifres parlen per si soles. S'han donat 343 ajuts en alimentació -la xifra era des del 14 de març, ara pot ser superior-s'han repartit fins a 3 d'abril, 210 cistelles d'aliments i s'han acollit a una vuitantena de persones sense llar al pavelló de Palau. Són només unes quantes xifres però la magnitud de les ajudes concedides és més gran.
De tota mala experiència s'ha d'extreure obligatòriament una lliçó. Ho té molt clar també Alícia Rey, presidenta del col.legi d'infermeres de Girona, un dels col.lectius que es troba més exposat en aquesta primera línia. «Crec que la lliçó més important és tenir clar que la vida és efímera, que sovint ens capfiquem per coses o situacions que no tenen tanta importància i que una pandèmia com la que estem vivint ens ha fet replantejar la nostra manera de viure. Per altre part, personalment el que trobo a faltar és la relació de proximitat amb els familiars i amics. La importància dels petons i les abraçades». Haurem de conviure a partir d'ara amb un altre paisatge pels carrers amb gent amb màscara, guants, gels desinfectants..i canviar alguns patrons socials però tard o d'hora tornarem a una normalitat raonable. Moltes empreses han hagut d'adaptar-se també i canviar hàbits que abans eren freqüents com ara evitar coincidir en un mateix espai dues persones.
Les mostres de solidaritat són contínues i es succeixen diàriament i cal que no caiguin en l'oblid quan algun dia tot passi. I acabem amb una altre frase de qui començavem aquest text. Cristian Colon ho té molt clar. « Crec que el missatge més important que es pot transmetre és solidaritat i molta paciència, doncs això ho hem d'aturar nosaltres mateixos i sense l'ajuda de tots, no ho aconseguirem». Un frase que resumeix l'esperit de lluita de totes aquestes professions essencials.
