Només s'havien jugat poc més d'un parell de minuts. L'Uni havia començat fort amb un parcial de 7-0 i Chiqui Barros, tècnic del Bembibre, ja gastava un temps mort. L'entrenador visitant perdia els nervis molt aviat, però, fins i tot Barros era conscient que el problema no era que les seves jugadores haguessin sortit adormides. La realitat és que la diferència entre els dos equips és molt gran.

El Bembibre té una estructura molt habitual en els equips de Lliga Femenina 2: tots els diners invertits en dues pivots nord-americanes. Britany Miller, i la MVP de la darrera jornada amb 33 de valoració, La Nedra Brown, són els dos referents indiscutibles de l'equip lleonès. I, per a desesperació de Barros, les dues ahir tenien al davant un joc interior amb Monroe, Bravard o Sarr. Miller va acabar amb 19 estèrils punts, mentre que Brown encara està intentant descobrir com es pot superar Cierra Bravard, i va passar de ser la millor jugadora de la jornada a fer un 2/8 en tirs de camp. I com que més enllà de les dues nord-americanes no hi havia res més, l'Uni va anar desencabdellant el fil del partit. Amb Monroe i Bravard, però, també, i sobretot, amb l'aportació de les exteriors que no té el Bembibre.

Carbó, Bou i un joc col·lectiu de l'Uni, que va marcar les diferències. L'equip local va acabar guanyant de 29 punts, 79-50, però pocs segons abans guanyava per 36. Un petit món entre els dos equips. O, més ben dit, la diferència entre el cuer de la classificació (Bembibre) i un Spar Uni Girona que, sempre que no torni aparèixer Leticia Romero i el Gran Canària per destapar-li les vergonyes com va passar en el darrer partit abans de Nadal, està cridat a ser la gran alternativa als dos grans del bàsquet estatal: Rivas i Salamanca.

L'Uni va jugar bé. Els molts no habituals que ahir es varen passar per Fontajau varen veure un equip que juga bé a bàsquet i, encara que l'estadística va tornar a assenyalar el talent de Jacinta Monroe com la peça més destacada el rere partit descobreix el nom d'Eva Bou. L'aler de Quart va saber superar bé la papareta de jugar de base a Lliga Femenina 1. L'holandesa Myrthe Beld no estava en condicions de jugar i Caula, conscient que Bou seria la seva opció com a directora de joc, va posar-la de titular en l'habitual lloc d'Anna Carbó. "Era millor que agafés confiança en la seva posició habitual que no pas haver d'entrar directament en el lloc de la Noe (Jordana) per portar l'equip jugant de base". I l'entrenadora va tenir raó. Tot i que en el primer quart, el Bembribre encara intentava plantar cara, Eva Bou va agafar més que bé el relleu de Jordana en la posició de base. Al final, tant jugant d'1 com de 2, Bou va ser ahir una de les millores jugadores de l'Uni. La segona més valorada de l'equip (18) després dels gairebé sempre brillants números de Monroe; i el paper de Bou, com el de Carbó o el de Sarr, va deixar ben clara la diferència entre la plantilla del Bembibre i la local.

L'equip castellà insistia en buscar les dues pivots nord-americanes mentre l'Uni anotava per dins, corrent al contracop o forçant la penetració per acabar aconseguint anar a la línia de tirs lliures. Ahir, de fet, no va fer ni falta tenir encert en el triple (2/7) per guanyar.